19.1.06

Continua el Segarra-Garrigues...

Bé, si esteu atents al blockgk, ja haureu vist aquesta resposta al post "I a qui li importen quatre pajarracos (si no és a l'Àfrica)? " Però he pensat que està prou bé (si dic molt bé se m'acusarà de ja sabeu que) com per publicar-ho ben destacat sense el consentiment de l'autor desconegut per a que tots vosaltres la llegiu i fruiu, si voleu...allà va:


Quan es diuen arguments en contra del canal Segarra-Garrigues només se sent a parlar de la zona de protecció de les aus; però el canvi de paisatge d’aquestes comarques degut a la transició de zones de secà a regadiu portarà a una modificació de tot l’ecosistema, no només els ocells. Si heu visitat alguna de les comarques regades pel Canal d’Urgell es impressionant la diferència entre cantó dret (mirant al Sud) que està regat i el cantó esquerre que continua de secà. Són dos paisatges completament diferents. Mirant una fotografia aèria de la zona es pot veure una de les bandes és verda i l’altra de color terra. El sistemes de rec dels camps regats pel canal d’Urgell són tant arcaics com el mateix canal, aixequen les pales de les sèquies i aigua va (rec per inundació). El Segarra-Garrigues no serà ni de bon tros el mateix, per tant espero, que si s’arriba a fer, que els canvis no siguin tan bésties. Els ametllers que ara començaran a florir, la primavera tenyint de colors la terra seca, ... i tot aquest paisatge bucòlic del qual ens agrada tant gaudir, que bonic és passejar en bicicleta o caminant o corrent pels camins sentint l’olor de romaní i de timó, cantar els ocells ... Jo no vull que canviï tot això. És la meva terra on he nascut on he crescut, d’on sóc. Però també és cert, que perquè tot continuï així algú ha de tenir-ne cura. I tal com estimo aquella terra, estimo aquella gent i veig com cada dia els costa més viure dels cultius. El 23’7% de la població de les Garrigues viu o intenta viure de l’agricultura (a Catalunya és del 2’5%) el 34’9% del valor afegit brut de la mateixa comarca correspon a l’agricultura. Si ens enlairem d’aquest territori i pugem amunt per veure la situació en aquest món global, veiem que l’obertura de fronteres financeres i comercials (no de persones) fa que els productes d’aquí difícilment puguin competir amb l’entrada de productes agraris forans que es caracteritzen pels seu baix preu (no vaig a entrar a les causes que fan que tot i que aquests productes hagin de recórrer grans distàncies tinguin un preu bastant inferior als que es cultiven al costat de casa). Les subvencions agràries de la comunitat Europea que s’enduen més d’un 40% del pressupost comunitari estan condemnades a desaparèixer. Quina és la imatge de la pagesia quan és enfocada per la televisió? Manifestacions demanant subvencions o protestant per la pujada del preu del carburant. No es pot viure de subvencions. L’única solució que veu el pagès és l’increment de la producció (el regadiu té un rendiment de fins a 4 vegades més gran que el secà). Però és aquesta la solució? Fa falta més producció? I aquelles imatges d’agricultors llençant pomes per tal d’apujar-ne el preu?Pot ser no té ni sentit fer el Canal Segarra Garrigues. Quina és l’edat mitja de la pagesia? La majoria de pagesos deuen superar els 50 anys, quan acabi aquesta obra, potser l’edat mitja serà de 70!!!A més hi ha una altra cosa, l’abandonament de les terres, tant per l’envelliment de la població com per l’esgotament físic o les poques perspectives de futur, fa que aquestes es vagin concentrant a mans de propietaris únics, que recorden als antics latifundistes, i que es dediquen a treure el màxim partit econòmic de la terra. Volem unes terres cuidades per a poder-ne gaudir. Algú ha de cuidar-les. Però quin preu estem disposats a pagar? Amb quina moneda cal pagar?