10.1.06

El pragmatisme de la perca

La Pesadilla de Darwin?

Una pel·lícula de la que segurament heu sentit a parlar. El llac Victòria, el bressol de la humanitat, infestat de peixos carnívors (i caníbals), la perca del Nil, que s'ha cruspit tot el que hi havia i ha deixat un reguitzell de desgraciats i triomfadors, pobresa enmig de la llei de la selva,tones de carcasses de peix podrit sota peus descalços i un gust agre a la boca (i penso que no només a la meva). Per què em sento culpable?

I tornem a casa, encenem el televisor muntat a Singapur, en descalcem de les bambes fetes a Vietnam, recolzem el peus sobre la tauleta d'uns suecs que devasten mig planeta en la insaciable cerca de fusta barata i ràpida i...i...i...

No continuem. Som part d'una maquinària que produeix bens probablement innecesaris i molts no volem saber d'on surt TOTA aquesta riquesa, no volem mirar cap a la destrucció que deixem que vagi endavant. Encara així, només podem justificar-nos amb els mateixos arguments eterns i universals que el pilot ucraïnès a la pel·lícula, conscient que ha transportat armes que han matat gent, de carn i ossos com tu i jo:
he de viure, necessito un sostre, haig d'alimentar els meus fills...Què puc fer? Per on començar?

1 comentaris:

Anònim ha dit...

ahístamos...