22.2.06

Txernòbil

Una de les més pàgines web que més m'ha impactat mai: una noia ucraïnesa, Elena Filatova, es va decidir a l'hivern del 2003 a fer un passeig en moto pel que queda de Txernòbil amb comptador geiger a la mà. Una ciutat fantasma on fins i tot l'aire ha marxat. Només natura salvatge, carreteres desertes, la solitud més apocalítica. No hi ha més. Tot amb la seva mesura de radioactivitat, fotos, comentaris que gelen la sang (el bosc màgic, el pont des d'on molts curiosos van respirar la bafarada mortal, l'escola bressol...)
A tota aquesta tropa de pronuclears de saló, calleu i llegiu, això és Ghost Town, Txernòbil
Després de l'accident van traslladar l'escultura de Prometeu que estava situada al centre de la ciutat cap a la central nuclear. Prometeu que va robar el foc als Déus i el donà als homes, ets tu el culpable?

Tot tolerant

"No cal dir que aquestes dues postures -la "intolerant" i la "tolerant"- no són gens diferents i totes dues coincideixen en allò important, que és considerar la diversitat cultural no com el que és -un fet i prou-, sinó com una font de problemes greus que demanen una resposta adequada i enèrgica"

Elogi del vianant
Manuel Delgado
19.2.06

Borreguisme.cat

Ara que estem en plena eufòria puntcat, una victòria que hauríem de prendre com a normal i no com un gran esdeveniment, però ja se sap que venim d'una situació anòmala (bonic i trist eufemisme), i en el dia dels 700.000 o 125.000 o 70.000 manifestants que diuen que tenen dret a decidir (decidirem tots, penso, no? Eh! Un referèndum còsmic per veure si l'Estatut Infernal pot trencar l'ordre de la galàxia. Potser Galactus té alguna cosa a dir), el que dic, en aquest dia m'he anat a passejar per un dels grans símbols d'aquesta Catalunya plural, ecologista i polifònica: Empúriabrava! Ja sabeu, el precedent de Marina d'Or però ben fet i en català: una xarxa de 30 quilometres de canals privats i navegables, envoltats de casetes i pisos ultraguais, de base rodona, trapezoidal i amorfa, on no hi han problemes lingüistics: si saps alemany, tot anirà bé. Però si no tens cotxe, preparat per les caminates. En resum, una vila moderna, integrada a l'entorn, respectuosa amb el medi ambient i sostenible (a l'estiu sobretot!)
Sort que era fosc i no he vist amb produnditat els detalls per poder vomitar... perquè era fosc i perquè ja estava prou content d'haver descobert (a aquestes alçades!) el parc dels Aiguamolls de l'Empordà. Una meravella...
14.2.06

Cacera demagògica

Ja us haureu assabentat de la cacera mogudeta que va tenir l'altre en Dick Chenei, vicepresident dels USA!, que va acabar amb un company seu advocat, iaiot com ell, una mica fotut per una perdigonada del bó del Cheney des de 27 metres. Sap que és la línea de foc? Aquest home envia tropes arreu del món a matar infidels? La llàstima és que no hagi estat a l'inrevés...
L'advocat afusellat per la mà dreta de la Justícia Infinita ha patit alguna parada cardíaca, res important pel currículum del santo patrón Dick. El vicepresident no tenia llicència (que costava uns pocs dolars) i penseu, si no sap distingir una perdiu d'un advocat (suposo amb una bona papada i podrit de calés tacats), com creieu que distingirà musulmà bò del terrorista sonat carregat de tonelades de bombes nuclears?
Demagògia al poder
9.2.06

Goli Otok

Mai havia sentit a parlar de la illa de Goli, la Illa Nua, nom que li ve de la seva tradició nudista antiquíssima, situada a la costa de l'Adriàtic de Croàcia entre les illes túristiques de de Krk (on el turisme és va iniciar el 1886, la primera postal que s'hi va fer) i Rab. I en aquest punt de bellesa mediterranea hi va haver una de les presons més salvatges del govern de Josip Broz Tito: Goli Otok.
Abandonada avui dia, en aquest enllaç teniu imatges de com està actualment . Necessita traductors del serbocroat, per cert...
Al darrer llibre de Claudio Magris, A cegues (Alla cieca, 2005) descriu de passada un dels sistemes de tortura de Goli Otok, el kroz stroj, "atroç i enginyòs sistema que posa els detinguts a mercè dels seus companys de desgràcia perquè es torturin els uns als altres de valent per guanyar-se els superiros..." No he pogut esbrinar per ara més detalls sobre això: és dificil trobar una pàgina que no sigui en croat.
I per acabar, darrera tota desgràcia els espavilats (encara que no sé si realment s'ha fet): convertir Goli en un centre turístic per tot aquell que vulgui sofrir les condicions d'aquesta presó avui dia, pagant. Mireu aquest enllaç
Res més. A cada cantonada, un passat obscur...
6.2.06

Radioctivitat de la bona....

Si ja tenen conya la tropa d'Ercros: ara se suposa que hi han radioactivitats bones pels ossos dels animals i l'alimentació humana...Si és radioactivitat natural, deu ser bona. A Tarragona un altre cop:

(Notícia vilaweb.com)

Un laboratori francès alerta del risc radioactiu del fosfat bicalci fabricat a Flix
Un laboratori francès, vinculat a grups ecologistes [Nota: no ho tinc tan clar: l'informe el va demanar el govern francès. Ecologistes?], ha analitzat mostres del fosfat bicalci que el grup Ercros produeix al polígon electroquímic de Flix, i ha confirmat que el compost conté elements radioactius que poden passar [Nota: que passen] a la cadena alimentària. El laboratori ja ho ha fet conèixer a la fiscalia. El producte es destina a optimitzar [Nota: optimitzar és reduir costos, reduir qualitat, fotre'ns la salut] l'alimentació animal, però també s'utilitza per reforçar el contingut en calci d'alguns aliments.
El fosfat bicalci s'obté a partir de la fosforita, una roca del desert [Nota: del desert a Sàhara Occidental, ocupat per Marroc] amb radioactivitat natural. Segons va avançar ahir al vespre Televisió de Catalunya, Ercros remarca que el fosfat bicalci no representa cap risc per al consum humà [Nota: estudis independents que ho demostrin?] De moment, segons les mateixes fonts, la Generalitat s'ha compromès a ampliar els estudis sobre aquesta qüestió [Nota: ara que no tenen més remei i un estudi estranger els ha descobert...]

Ai ai ai Vilaweb, que tous us heu tornat amb aquests temes...
1.2.06

Cegados por el fuego

De vegades, els crítics em sorprenen: sembla que estiguin totalment absorts al seu món, lluny de la realitat. És el que em va passar al llegir algunes crítiques sobre la darrera película del director argentí, Tristan Bauer, Iluminados por el fuego. És probablement la primera película que parla obertament sobre la "guerra" de les Malvines, de data tan propera com va ser l'any 1982!
No, no supera ni Apocalypse Now, ni Salvar al soldado Ryan (no l'he vista, però tothom en parla molt bé, com la la Lista de Schindler o Múnich; a mi, em perdonareu, no m'interessen per res venint de qui ve) ni Platooon ni ves a saber quantes més. Perque crec que la crudesa de la guerra i el cants antimilitaristes mai són prous, que si tenen tendència a "la vuelta de tuerca sentimental" és perque la guerra és així, crítics assegudets a les vostres butaques afelpades de cinema madrilenyo, que si no diu gran cosa del gènere bèlic és perque és ben senzill arribar a la mateixa conclusió a totes les guerres, que si superficial (i que opinen de les badallades que provoquen els exhausius exàmens psicològics de Garci? Que diuen?), que si, que si.... Però és que aquesta guerra va ser tan estúpida, tan propera!! (britànics i argentins, si això no és proper...): no hi han ni nazis ni japos sonats, ni malditos charlis amagats sota terra
ni fanàtics religiosos amb turbant i fent bulubulus. Són dos potències (o eren) amb el seu grau de "civilització", cultura com la nostra que s'emmerden (bé, els argentins, perque va provocar tot un cataclisme al seu pais) i acaben deixant un reguitzell de cadàvers mentals arreu. I més de 25000 mines escampades per totes les Malvines.
Si, d'acord, no és la millor película que he vist em ma vida pero penseu si una merda guerra com aquesta va fer patir tant, imagineu Irak, Afganistán, Txetxènia, Balcans...a mi mai em sobrarà cap película d'aquest tipus.
És un primer intent d'obrir la memòria de nou. Però algú ha de començar!
I MASH?