30.5.06

I sense música que seriem?

Seriem res i ho dic sabent que no deixa de sorprende que guanyi Eurovisió (one point!!!) un grup de petardos finlandesos amb els que ens reiem ja fa ben bé dos anys, que tothom enyori Johnny Cash sense haver sapigut mai que a ningú li agradès i que es facin pelis dels Stones sense que hi soni ni una sona nota d'ells: potser si ens submergim sota l'aigua amb Brian Jones potser tornem a escoltar-les. I ara el que interessa: nou disc de Don Caballero a Relapse Records (una mescla una mica rara), titulat World Class Listening Problem. No sona gens malament, allà tenim les rallades i voltes estranyes, bateria omnipresent (Hella?), més força i canya i King Crimson per tot arreu. Potser és el disc més tragable així per noves orelles. Doneu-li una oportunitat, home! Una altra recomanació, vella, antiga pero a-u-t-è-n-t-i-c-a: Muddy Waters amb el seu Live at the Newport. Blues rock autèntic, directe i catxondo d'aquest geni traspassat ja fa més de vint anys. Una joia! Com el disc del Tour del 1971 de Grand Funk Railroad. He tardat anys però al final m'han entrat i com no entrar amb una versió boníssima del Gimme Shelter dels Stones només començar el disc? Com el 2nd dels Hater, banda dels ex Soundgarden Ben Shepherd i Matt Cameron, la continuació d'un divertimento del 1993 que es va convertir per mí en un dels millors discos dels 90. I ara tornen amb un disc en la línia...però diferent. Paro, paro, que si no em faig pesat.Em deixo el nou de Tool (deixeu-me meditar) i de Pearl jam (espero que no em prenguin el pel de nou), Wolfmother, clàssics d'ahir i avui (he caigut en les urpes dels Sinatra!!!)...i dic, amb tanta música bona que hi ha pel món, per què acabem tots apilotonats en festivals multitudinaris com animalots fent cua a l'escorxador? I, per cert, el darrer disc que va fer Johnny Cash en vida és increïble....
22.5.06

Montenegro

Això és la desintegració total!! Més països per aprendre! Que fàcil era quan tot s'acabava en un URSS, capital Moscú o Iugoslàvia, capital Belgrad. Ara ens han sortit bolets per tot arreu, Kirguizistan, Uzbekistan, Croàcia, Eslovàquia, la la la, etc Països i capitals impronunciables i de cop ens enterem que tenim alemanys a Turkmenistan i armenis a la Conxinxina. Pobres estudiants de primària! No m'extranya lo del fracàs escolar...Per sort encara tenim Regne d'Espanya (perque encara és un regne a lo Princesa Prometida, no us oblideu) capital Madrid! És fàcil, ràpid i sense complicacions, indolor i inodor. I sí, us podeu cagar a sobre si voleu.
Ai...però tots els que estem entre mig, que no som ni xixa ni limonada....
Per cert, ara que ve temporada d'exhibició pornopolítica i eleccions, hi ha un individu a Badalona que es vesteix de pallasso quan toquen eleccions, omple una urna electoral de algo-semblant-a-merda (o això penso) i es passeja pels carrers tan panxo.
Au, felicitats montenegrins! (qui ho vulgui celebrar)
10.5.06

CONSUMER DISCLAIMER

Sóc innocent, és clar.
Quina altra cosa es podria esperar de mi? Un espectador culpable, un consumidor culpable, un usuari culpable, serien tan poc rendibles! Serien reaccionaris, perquè amb la seva culpabilitat (culpabilitat judeocristiana, diuen alguns pedants que només recorden borrosament una catequesi en blanc i negre) posarien en perill estructures i empreses. "Pensa en els llocs de treball" em diuen, i m'acusen d'irresponsable, tot provant de reduir el meu sentiment de culpa a nivells grotescos de beata primmirada.

No tinc capacitat de ser malvat, n'estic convençut. Tinc tan coll avall que sóc insignificant que crec que tot indici de maldat que pugui tenir no arribaria ni a concentrar-se en una trapelleria. Penso que més aviat sóc indolent (no in-dolent), abúlic. El meu comportament, la meva actitud, només s'expliquen per l'angoixosa persecució dels dies, que se m'escapen ràpidament. I quan la presa de consciència arriba, no és fins tard al vespre. M'assalta aleshores un sentiment d'urgència, revestit de culpabilitat, i se'm perd la mirada entre els colors llampants i fugaços de la televisió. Si sóc irresponsable pels uns o pels altres, és per la quotidianeïtat, que em té pres.

Em protegeixo darrera la meva incapacitat de dirigir el meu destí, em justifico darrera la meva insignificància. El diumenge em vesteixo correctament i em dic davant el mirall que allò que estic a punt de fer és importantíssim, que la meva participació és imprescindible, però quan arribo al col·legi electoral i veig la cua que es forma davant les taules i l'urna plena a vessar de vots imprescindibles, torno a ser conscient de la meva insignificància.
El pitjor que li pot passar a un ésser insignificant, a banda de constatar la seva discreta condició, és sentir-se culpable. Insignificants milions d'insignificants persones se senten inexplicablement culpables a l'arrogant primer món quan marxa el dia.(
(Text i vomitada mental de Fel Rooster. Gràcies i a veure si m'envies més coses...)


6.5.06

Querol i la fam de des(cons)truir

Aquí us faig saber la que volen liar la tropa de cimenters catalans a Querol, poblet de l'Alt Camp, destí mai aconseguit del nostres viatges en bici....Faig una versió del Manifest, tampoc cal explaiar-se. El que sí és important és la pàgina de recollida de firmes, que podeu visitar i informar-vos millor a la pàgina de GEPEC . Ahi va..

MANIFEST PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE QUEROL
(...) En el Ple de l’Ajuntament de Querol de 18 de desembre de 2004, es va aprovar per 4 vots a favor (PSC més l’Alcalde del grup mixt) i 3 en contra (CIU), l’inici del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM, Nota: res a veure amb el POUM!!!!) i l’avantprojecte de dos nous plans parcials per al Municipi de Querol.Fa un any i mig es va aprovar per unanimitat l’avantprojecte d’ordenació municipal de Querol que preveia la reducció de les 1.870 ha urbanitzables a 530 ha. Ara, després del canvi en l’equip de govern del Consistori, s’ha aprovat l’inici del nou POUM amb 1.010 ha. urbanitzables. No entenem aquest canvi de posicionament d’alguns regidors quan en l’anterior pla, recolzat per tothom, també hi estaven a favor. A Querol també tenim 5 urbanitzacions construïdes als anys 60 i 70, al vessant oposat d’on es troba el poble de Querol, que estan mancades de molts serveis. Aquestes urbanitzacions si algun dia s’acabessin d’urbanitzar podrien allotjar fins a 20.000 persones. Actualment al nucli de Querol hi ha unes 40 cases de les quals menys d’una desena estan ocupades tot l’any. En el projecte dels nous plans parcials s’inclou la construcció de 56 nous habitatges en tres fases com a ampliació, just a sota del poble i la barbaritat de 1.026 nous habitatges dalt d’una muntanya situada sobre el poble. Costa de creure que en un poble on ara no viuen més de 15 persones tot l’any i de 40 els cap de setmana pugui acollir 1.082 nous habitatges i unes 3.500 persones. Per a un creixement sostenible del nostre poble creiem necessaris plans urbanístics racionals i, amb una ampliació de 56 cases, la qual cosa ja suposaria doblar-ne la quantitat, ja n’hi hauria més que suficient per a garantir un creixement del poble.Portar a terme aquesta nova urbanització de 1.026 habitatges (45 habitatges/ha) suposarà destrossar el vessant de la muntanya de Montagut (Serra d’Ancosa) que encara es troba verge. A més de les conseqüències d’encabir 3.500 persones al mig d’una muntanya envoltada per boscos d’alzines, roures, pi roig, pi blanc i pinassa; àrees protegides; espècies protegides com l’àliga perdiguera i el boix grèbol, alguns artròpodes endèmics o d’altres com conills, cabirols, guineus...: Segurament, més perill d’incendis, destrucció de flora, reducció d’hàbitats per a la fauna, disminució de la qualitat del riu i destrucció del patrimoni paisatgístic que presenta el nostre municipi.Demanem que es desestimi el nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i el pla parcial de la Roca-corba. Volem un desenvolupament sostenible del poble i de les urbanitzacions, respectuós amb l’entorn i que aprofiti la singularitat del municipi, no que la malmeti.

Això és. Gràcies Fel per la informació, si no un no s'entera de res. Ja sabeu, tarragonins i de fora, feu una firmeta....Si jaho dic, ja, els de Marbella són uns pringats al costat dels nostres grans constructors, promotors immobiliaris, gent honorable i presidents de clubs de fútbol.
4.5.06

Bye bye Zorita

Bye bye Zorita! Celebrem-ho!
Encara ens falten unes quantes...Vandellos II?

Molt recomanable: Article del Joan Herrera, a El País (diari dubitatiu enfront de la problemàtica nuclear), dimarts 2 de maig on diu coses tan maques com que l'urani ha quadriplicat els seu preu en els darrers cinc anys i s'estima que queden reserves conegudes per cinquanta anys. Així l'energia nuclear no és cap font ilimitada d'energia i tampoc serà barata si va a aquest ritme de pujada. A part del conegut problema dels residus, seguretat i risc terrorista, tenim que el Banc Mundial i altres fons d'ajuda no finacien cap projecte de central nuclear perque no és un opció factible pel seu cost.
El govern ha reobert el debat, els enginyers i empreses elèctriques es freguen les mans i l'únic debat que queda és tancar-les totes. Les nuclears no són la sol·lució a Kyoto

Foie gras, L'ABC i poesia del cànon

Aquí noranta dies ja no és podrà vendre més foie gras a Chicago. És una iniciativa de Farm Sanctuary que ha pogut convèncer a l'ajuntament d'aquesta mesura importantísssssima en una ciutat amb uns indexs de criminalitat i pobresa quasi inexistents (ironia) És un pas més de la campanya No Foie Gras als USA contra el patiment que sofreixen aquestes aus als quals se'ls ha d'alimentar de manera forçada (cert tot això) fins tenir un bonic fetge greixòs per tacar-nos el bigoti en les bacanals a lo sodoma i gomorra que tenen lloc als burdells arreu d'Europa....
Sabeu que és l'abc? No, no és el principi de l'abecedari, o el que tots em de saber, ni el diari que fa pudor a peus i habitació resclosida, no: és la meravellosa, gran tàctica catòlica contra la propagació del SIDA i altres malalties de trasmissió sexual. Abc ve de "A, de abstinencia; b, de Be faithful, ser fiel y C de castidad" (no, condó no).Són paraules d'un altre personatge, l' Alfonso López Trujillo, president del Consell per la Vida i la Família de l'Església catòlica (Vida i familia, podeu dir el contrari perfectament). Aquest paio amb nom de linier de segona divisió o de criminal sudamericà diu frases tan maques com "tenemos un estudio sobre África y está demostrado que en Uganda, donde se ha trabajado con rigor el abc, ha bajado el contagio. En los otros países sigue aumentando a pesar de los cargamentos de profilácticos, y es que en la medida en que las costumbres se relajan y que buscan el hedonismo a todo precio, es allí donde no hay unos valores fundamentales sobre todo para los jóvenes, las familias, y esto hace que se derrumbe el edificio moral y viene la muerte a los pueblos" Ala, ara ho sabem. Si aniquilen el teu poble és perque sou una colla de pervertits pichaflojas fornicadors, pecadors!
I per acabar, dos campanyes enfrontades amb el tema aquest del cànon als suports digitals (CD, DVD, gravadores, fotocopiadores, escaners, etc etc) que ens han clavat la tropa de kinkis de l'SGAE i vividores varios del món de la cultura (lo que?), ja sabreu amb quina aneu: TODOS CONTRA EL CANON o TODOS A FAVOR DEL CANON. Jo ja sé amb qui vaig, està clar.... Als desesperats que estan a favor del canon, pobrets desgraciats, hi ha fins i tot poesies, llegiu. llegiu "Lleva la contraria a tu vecina/ Destaca entre tus amistades/ Defiende sin avergonzarte/ Necesitamos el canon/ Créenos/ No queremos que el Gobierno nos dé dinero/ porque a la gran mayoría/ no nos alcance para llegar a final de mes / Queremos ser libres para crear y producir / Como siempre/ Ayúdanos para que sigamos componiendo/ cantando, interpretando, bailando/ guionizando, dirigiendo pelis y series para ti / Es nuestro derecho, es tu derecho/ Sal a la calle, navega en Internet, grita a los cuatro vientos: si al canon"
Com a poesia és horrible i el contingut, ja sabeu, palleres mentals de petits senyors feudals que veuen que el chollo s'acaba i l'arròs ja se'ls ha passat