10.5.06

CONSUMER DISCLAIMER

Sóc innocent, és clar.
Quina altra cosa es podria esperar de mi? Un espectador culpable, un consumidor culpable, un usuari culpable, serien tan poc rendibles! Serien reaccionaris, perquè amb la seva culpabilitat (culpabilitat judeocristiana, diuen alguns pedants que només recorden borrosament una catequesi en blanc i negre) posarien en perill estructures i empreses. "Pensa en els llocs de treball" em diuen, i m'acusen d'irresponsable, tot provant de reduir el meu sentiment de culpa a nivells grotescos de beata primmirada.

No tinc capacitat de ser malvat, n'estic convençut. Tinc tan coll avall que sóc insignificant que crec que tot indici de maldat que pugui tenir no arribaria ni a concentrar-se en una trapelleria. Penso que més aviat sóc indolent (no in-dolent), abúlic. El meu comportament, la meva actitud, només s'expliquen per l'angoixosa persecució dels dies, que se m'escapen ràpidament. I quan la presa de consciència arriba, no és fins tard al vespre. M'assalta aleshores un sentiment d'urgència, revestit de culpabilitat, i se'm perd la mirada entre els colors llampants i fugaços de la televisió. Si sóc irresponsable pels uns o pels altres, és per la quotidianeïtat, que em té pres.

Em protegeixo darrera la meva incapacitat de dirigir el meu destí, em justifico darrera la meva insignificància. El diumenge em vesteixo correctament i em dic davant el mirall que allò que estic a punt de fer és importantíssim, que la meva participació és imprescindible, però quan arribo al col·legi electoral i veig la cua que es forma davant les taules i l'urna plena a vessar de vots imprescindibles, torno a ser conscient de la meva insignificància.
El pitjor que li pot passar a un ésser insignificant, a banda de constatar la seva discreta condició, és sentir-se culpable. Insignificants milions d'insignificants persones se senten inexplicablement culpables a l'arrogant primer món quan marxa el dia.(
(Text i vomitada mental de Fel Rooster. Gràcies i a veure si m'envies més coses...)


5 comentaris:

Anònim ha dit...

a partir d'ara que ho escrigui tot el fel, al blog akest.


T. Monk

napbuf ha dit...

Quants ens podem sentir identificats amb aquestes paraules? Jo crec que molts. I per què seguim parats sentint això un cop rere l'altre?

psychoBass ha dit...

"Las buenas intenciones y la devoción personales no bastan para salvar al mundo; si bastasen, hace rato que el mundo se hubiera salvado, por cuanto nunca han escaseado los santos. Pero algunas veces los buenos resultan estúpidos, y muy a menudo están mal informados. Son pocos los santos que hayan sido, a la vez, hombres de ciencia y organizadores. E inversamente, pocos han sido los hombres de ciencia y los organizadores que hayan sido santos. Para que el mundo pueda salvarse, deberán combinarse los métodos científicos con la consagración y las buenas intenciones. Ni la bondad ni la inteligencia, si se las deja libradas a ellas solas, pueden hacer frente a la tarea de cambiar a la sociedad y a los individuos, mejorándolos." Aldous Huxley - El fin y los medios, 1937.

23 ha dit...

Stupidreamer, digue-li al Fel que fagi un blog immediatament.

Tranquil que et seguirem llegint a tu també.

...

No?

Stupidream ha dit...

traidors, a la minima de cambio os vais con otra...snifff