29.6.06

Qui és Construcció/Qui és Deconstrucció

Ahir a la nit va tornar a aparèixer Gràcia a les notícies i, com sempre, només pot ser per festes o per merders. I com que encara no toquen festes, ja deveu saber que és: el desallotjament avui el matí de la casa ocupada la Fera. Apart dels típics incidents que, per ser sincer, no entenc gaire que és el que volen conseguir cremant transformadors i caixers si no és per possar-se tothom en contra, deia que el més curiós és el llenguatge que fan servir els periodistes quan passen aquests succesos. Porten una empanada que fa riure: entre grups antisistema, okupes, squatters (que en feia de temps que no l'escoltava!) i d'altres que són eufemismes de criminals o pitjor, un acaba amb una confusió important si no has escoltat mai res sobre el tema. És difícil parlar sobre un assumpte amb el que has d'anar molt en compte per a que no et classifiquin amb l'enemic, suposo.
I també aquestes ganes de montar follones: si no, passejeu-vos pels voltants de carrer Rogent, prop d'Hospital de Sant Pau, i veureu un fotimer de cases ocupes que pràcticament ni te n'adones que són allà. A carrer Finestrals en tenim dues, una pintadeta i una enfront que si no fos per una pancarta al balcó del primer pis, semblaria la típica caseta de parella d'avis jubilats. No fan soroll ni molesten com les dues que hi ha a carrer del Freser o al mateix carrer Rogent i més que em deixo. Fins i tot reclamen coses tan bàsiques com biblioteques i altres usos d'un barri que comença a notar la pressió salvatge de les immobiliàries. En el fons, tot és el mateix, una espècie de trama obscura que s'esten per aquest país en el que política, blanqueig de diners, construcció, justíca, ocupes i reclamacions de vivenda digna s'enfronten en una guerra silenciosa que, de tant en tant, escup petits geisers de realitat a Marbella, Múrcia o Barcelona.
22.6.06

Vagues de fam fins que tinguis gana

Tenim un senyor, un tal Carmelo González, que va fer una vaga de fam un dia a la Plaça Sant Jaume per "reivindicar el derecho de su hija a recibir la enseñanza en su lengua materna, en castellano, derecho negado por la Generalitat" Això va ser el dia 14 de juny i va rebre mil firmes de recolzament, entre les quals deu ser-hi la dels Celadores de la Fe, del vascoargentino que se siente español i de la asociación del metal de Murcia. Aquí teniu el link de la seva organització, En Castellano también, bastant explícit pel que fa a ideologia. I també teniu una mica de merchandising patriótico: tasses, samarretes,etc. que aquí ens em de guanyar les garrofes com sigui. O podeu enviar CAST al 5408 (és real!) per col·laborar en la Santa Creuada.
Quins collons...

El Uno


Todo el movimiento espasmódico que ha sacudido el mundo del cómic español ha provocado que editoriales como Norma, al perder sus derechos sobre el fondo de DC, se hayan visto obligados a buscar joyitas en todas partes y de ahí que se atrevan a publicar cómics comoEl Uno del enfant terrible Rick Veitch. Originalmente publicado en Marvel-Epic entre los años 1984 y 1986, fueron reeditados en un solo volumen en King Hell Press en el 2003 y aqui nos llega al fín su traducción. Quizás lo conocereis mas por su trabajo en Swamp Thing y Miracleman, todos ellos con fuerte dosis de polémica, como su fallida edición de The Last Temptation of Christ para DC, que nunca vió la luz. O sus cómics para la editorial desparecida Tundra, duramente criticados por su visión fascistoide de América o sus patinazos homofóbicos.
Pero todo comenzó con El Uno, definido como la última palabra sobre superhéroes que hasta el mismísimo Alan Moore lo califica como un pre-Watchmen. Más que eso, es una obra sobre el poder de autodestrucción de la humanidad, en el que los superseres son una arma más, de lo inútil que es el hombre y sus dirigentes en esas situaciones donde la capacidad destructora es apocalíptica y la necesidad de cada uno de nosotros de unirse contra todo eso, dejar de ser alguien y formar parte del todo, del Uno, para poder transcender esta vida absurda. Sí, hay mucho Watchmen, parodia de superhéroes, que aquí son monstruosos y mezquinos como todos nosotros, pero también hay esperanza y una especie de misticismo que me recuerda esos libros clásicos de ciencia ficción (Asimov, Clarke,etc) antes de que llegáse la depresión cyberpunk, cuando aún se creía que esto se podía arreglar. Todo esto mezclado con una buena dosis de humor (¿británico?) negro, satírico y un ritmo narrativo (esos cortes, cambios de enfoque, tratamiento de personajes y situaciones tan Alan Moore) digno de destacar. Quizás la única pega, ese tufillo a Dios que impregna alguna de sus páginas...
El Uno es otro trabajo más de toda esa serie de asesinos del cómic de superhéroes (Moore con Watchmen, Miller y su Dark Knight, Gibbons..etc) que, en su afán por darle la vuelta de rosca final a este género agonizante excepto casos aislados, los resucitaron... para no volver a ser nunca los mismos

(originalment publicat a La Palabra del Freak)
16.6.06

Koyaanisqatsi

I ja que estem de recomanacions, torno a fer-me el pesat amb aquesta película-documental-paranoia mental del director Godfrey Reggio i música de Philip Glass amb un nom tan extrany con Koyaanisqatsi., que vol dir alguna cosa així com "vida boja, confusa, desintegradora o potser un estat de vida que demana un altra manera de viure's" en llengua hopi, que són uns indis americans que actualment resten continguts en una reserva al nordest d'Arizona. Les seves profecies marquen el guió (si és que en té) d'aquesta película pero deixen totalment oberta la interpretació per cadascú que la vegi. I això és el més important per mí: deixar-te anar, no preguntar i fruir del joc d'imatges (ara alentides, ara accelerades i mil i un trucs) i la seva coordinació amb la música increible de Glass, que puja, baixa, mareja, com les imatges que enganyen i juguen amb tot allò que podem percebre. Una autèntica meravella que no podeu deixar de veure. Ja van cinc i cada cop veig alguna cosa nova que m'havia passat desapercebuda. Ah! i si us dormiu, no passa res, és normal! Torneu-ho a intentar un altre dia... i la música, la música...
15.6.06

TXERNÒBIL again

HI HAVIA UNA VEGADA TXERNOBIL, exposició molt recomenada per StupiDream! Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 8 d'Octubre. Deu ser la primera exposició inegrament dedicada a aquest desastre amb totes les seves conseqüències, centrant-se en els "Liquidadors", els herois que van treballar durant mesos per retirar la runa, descontaminar i construir el sarcòfag. De veritat, és algo que s'ha de veure...pels qui encara creuen en aquesta energia.
Per més informació aneu a la pàgina del CCCB
Essencial!

La revolució


Qui es compromet a guiar homes mai no ha de perdre de vista el fet

que són mones delictives. La follia de la revolució consistí a aspirar
a establir la virtut a la terra. Quan volem fer homes bons i
assenyats, alliberats, moderats, generosos, inevitablement acabem
desitjant d'assassinar-los en massa

Anatole France (pseudònim de Jacques Antoine Anatole Thibault), premi Nobel de literatura al 1921

thanks Fel!
12.6.06

Ante todo, la sopa d'all

Ja tenim nous visionaris a la casola de sopa d'all i neden tranquils com capgrossos en la seva eterna joventut. La pàgina és No Es Cierto i van tenir una entrada triomfal en forma de manifest-pamflet aquest dissabte a les pàgines centrals de El País, els de Marina d'Or i els dubtes esquerroespanyols, i amenacen aquest cap de setmana a convertir també a El Periodico. L'assumpte comença amb aquest titular "Ante Todo, La Unidad".. Ui ui ui..ja estem, però el més sorprenent es trobar a Juan Goytisolo entre els firmants. Us recomano que primer cliqueu al link i després seguiu llegint o tanqueu tot i aneu a vomitar o potser, afilieu-vos i mirem de veure on anirem a parar (o on volen anar a parar) Sobretot, intenteu llegir tots els firmants, hi ha per llogar-hi cadires. Tenim als Celadores de la Fe de Valencia, els Trabajadores del Metal de Madrid, Federico Luppi i Hector Alterio (que potser s'han nacionalitzat), l'Asociación La Granota Loca i un vasco iberoamericano (tal qual). Ole! I sobretot tones de firmes de catalans...mmmpf
En aquesta pàgina, a més a més del manifest, podeu trobar els coneguts de sempre per tots nosaltres: el Foro d'Ermua, Ciutadans de Catalunya (és amb ñ? ara no recordo), la plataforma España y Libertad, la Plataforma En Castellano, etc molt preocupats per la situació a Catalunya però ni una puta linia en Català en tota la web.
Això si, les donacions les podeu fer a un compte de La Caixa, en català o bielorus, si us rota. Qui paga mana!
Tinc dos paraules(o tres): au a cagar (i si voleu, a la via). Sin acritud...
I que consti que tinc en gran consideració al bó del Juan Goytisolo, les seves cròniques de Txetxènia, Bòsnia i tantes i tantes pàgines dedicades al món musulmà que m'ha fet entendre molt sobre qui són i qué som. Però com deia el meu professor de filosofia, tots caguem i tothom la caga