5.7.06

[Llibres] Mistana


Un meteoròleg, fugint de ves a saber quina desgràcia, arriba de manera accidental a un poble enfonsat constantment en la boira...i en la bogeria. És el punt de sortida del tercer llibre que publica Nuria Perpinyà, de títol Mistana (Ed.Proa), dividit en una sèrie de capítols que ens defineixen els diferents estats de la boira (perduda, cega, maligna, etèria, humida, quieta, dement, menor, tràgica). Tot el llibre és un joc de paraules sense fi que recorda a Juan Rulfo i, potser, a Pere Calders en un ambient de tragèdia grega i humor brut. Probablement, el millor llibre que he llegit des de fa temps escrit en català. Molt recomanat. I com que sé que hi ha gent que ho sap explicar millor que jo, aquí teniu uns quants links per a que us informeu (i on trobar-lo):
Crítica de l'Avui
On trobar "Mistana" a les biblioteques de la Diputació de Barcelona
Notícia a Vilaweb
I buscant buscant m'he trobat la crítica salvatge d'en (**) Toni Ibañez al blog Entrellum, per que tingueu un altre punt de vista. Bonic blog, on no es pot contestar als insults ni afegir comentaris (que és la base de tot això anomenat internet, participació!) i diu coses com "Lamento que la Sra. Perpinyà no pugui deixar comentaris aquí (...), perquè Entrellum no és un blog empastifable a l'abast de tothom" I després ens queixem que si la literatura catalana va malament si som quatre i ens barallem per...enveja?
**: aquesta versió ha prescindit del mot "il·luminat" per no molestar. No cal passar-se tant i ja està. Prefereixo criticar el que és positiu i callar-me quan sigui negatiu. I vaig afegir l'enllaç al seu blog per tenir un altre punt de vista.

4 comentaris:

psychoBass ha dit...

Rulfo!!!
Palabras mayores!!!

Stupidream ha dit...

Bé, per algo s'ha de començar, i si és, que sigui bó. Jo hauria dit "Calders!!Paraules grosses!!" Per mí, és un geni

Anònim ha dit...

Quins amics mes macos del bloc mes estupid...
Es dificil trobar un sol autor catala amb un bon llibre. Fins i tot, algun bon llibre traduit en catala. Montilla knows...
Tantes baralles entre català-castella, i al final tots estaran escrits en moro.
The KKK took our language away

psychoBass ha dit...

L'únic antídot contra el sòrdid és l'ataràxia, la impertorbabilitat contemplativa, aquella distància prudent del que mira de dalt estant sense enllordar-se. Contra el sòrdid, la santa paciència impertèrrita, l'aire pur dels cims hiperboris. El sòrdid no ens afecta. La seva sordidesa és impotència. Per molt que escopeixi, mai no arribarà a esquitxar la sola de les nostres sabates. Ell ho sap i, per això, cada cop es rebaixa més i més fins a l'infern abominable. El seu infern. Mai els cucs no havien caigut tan baix. Vilesa, ignomínia reduplicada.

No et facis il·lusions: no et menyspreo. Menysprear-te seria donar-te massa importància.

-extret del blog del Molt Honorable Professor tonibanez-