26.4.07

Dormint a les esquerdes dels precipicis

En principi, només volia comentar una cançó però abans, he pensat, ens hauriem de posar al lloc. Un disc col·laboració d'un poeta, Enric Casasses, i un músic, Pascal Comelade, tots dos catalans i, com si fos que ho porten a la sang, vagaregen a banda de tothom i sovint s'han trobat dalt i baix dels escenaris. Així que el disc tenia alguna cosa de inevitable. En aquest recull, podem trobar versions del "Purple Haze" de Hendrix i "Signed Curtain" d'un altre outsider, Robert Wyatt; petits poemes musicats minimalistes i un tema de crescendo de dotze minuts; i més enllà, un poema de Salvat-Papasseit a la vora de tot un tema de rock "a-la- Dylan". I sobretot, una peça amagada, Rim, que no sé ni per quina raó em té obsessionat d'aquesta manera. Així fa:

Rim (Enric Casasses)
Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.

Tu no tenies feina i
jo em vaig fer pobre,
te’m vaig fer barraqueta i
sentírem ploure.

Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.

I un dia ja no hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.

Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.
19.4.07

L'etern retorn de Pere Calders


Les casualitats se cerquen o es troben? Ahir, en plena obsessió per Pere Calders, van emetre al Canal 33 un capítol de la sèrie "El Meu Avi" que, com debeu suposar, tracta d'avis il·lustres catalans, i en aquest cas, sobre Pere Calders. No era el primer reportatge que veia sobre la vida i miracles del que considero el més gran escriptor català del segle XX (perdonin, però aquí parlem de gustos personals) però em va agradar i sorprende l'atenció que els hi va merèixer alguns dels primers llibres que va publicar, com "El primer arlequí" i, un de més posterior, "Unitats de xoc", crònica del seu pas per l'Exèrcit Republicà junt amb altres dibuixants (Calders l'era) i artistes. Aquest darrer llibre, que just he acabat de llegir, ve decorat amb uns gravats magnífics d'Enric Cluselles, que el va acompanyar en l'aventura del front de Terol. No son decoratius, m'equivoco: prenen quasi tanta importància com el text sense els quals restaria fluix i coix.
És fàcil adonar-se que el llibre va haver de passar moltes censures: la militar i la política, que es mescla i confon amb la personal, moral perque "Unitats de xoc" va ser escrit en plena guerra, una dada que el fa únic i especial, i no es podien escriure sobre certs assumptes que podrien desanimar la reraguarda. Per això, ni l'estil ni la sensació que transmet no és la del més pur Calders (si això existeix), però aquí s'ha sacrificat per una causa major.
Així, aquest amuntegament en un grapat de pàgines de Calders, dibuixos-gravats, la Guerra Civil i Terol, ben a prop d'on van haver de fugir mon pare i familia, fan que aquest sigui un dels llibres de Calders que més estima tinc,
I no feu cas quan us diguin els llibres amb dibuixos son per nens...
18.4.07

L'Alfabet de Corbera

A Corbera d'Ebre (Terra Alta), enmig de les ruines del Poble Vell, hom pot visitar L'Abecedari de la LLibertat, inagurat durant el seixanté aniversari de la Guerra Civil. Son una sèrie de vint-i-vuit obres d'art representant cadascuna una lletra de l'alfabet, símbol de l'expressió humana i inici de tot coneixement. A la U, trobem aquest text de Joan Brossa, sobre una obra d'Emilia Perucho. Què cert!



El poble de Corbera d'Ebre va ser un dels escenaris principals de la batalla de l'Ebre durant els seus 116 dies de durada i, degut al forts combats, el poble va quedar completament destruït el 1938. Fou declarat "Lloc d'interès històric" pel Parlament de Catalunya. No es va lliurar de la destrucció ni l'església de Sant Pere, ara en procès de restauració, des d'on tenim una vista magnífica a les serres de Pàndols i Cavalls, dos del paratges on la lluita va ser més ferotge.

17.4.07

Obsessions històriques

Un petit paràgraf escrit fa setanta anys però que podria ser ben bé ara. Els facciosos tornen a fer servir les tàctiques que els hi van donar la victòria a la Guerra:

"A la tarda, un oficial company nostre ens repeteix un rumor que corre amb insistència: els feixistes han aconseguit inutilitzar un dels pantans de l'Ebre i la inundació ha pres majors proporcions. Heus ací realitzat, si fos cert, un important objectiu dels facciosos, consistent a tallar les comunicacions entre València i Catalunya; aquest èxit seu seria temporal, susceptible d'ésser equilibrat en un termini breu. Però sabem que intentaran assolir el mateix resultat d'una manera definitiva, i això tindria més importància."

Pere Calders "Unitats de Xoc" (1937) pàg.66 (Edicions 62. El Garbell nº32 1a ed.)