26.4.07

Dormint a les esquerdes dels precipicis

En principi, només volia comentar una cançó però abans, he pensat, ens hauriem de posar al lloc. Un disc col·laboració d'un poeta, Enric Casasses, i un músic, Pascal Comelade, tots dos catalans i, com si fos que ho porten a la sang, vagaregen a banda de tothom i sovint s'han trobat dalt i baix dels escenaris. Així que el disc tenia alguna cosa de inevitable. En aquest recull, podem trobar versions del "Purple Haze" de Hendrix i "Signed Curtain" d'un altre outsider, Robert Wyatt; petits poemes musicats minimalistes i un tema de crescendo de dotze minuts; i més enllà, un poema de Salvat-Papasseit a la vora de tot un tema de rock "a-la- Dylan". I sobretot, una peça amagada, Rim, que no sé ni per quina raó em té obsessionat d'aquesta manera. Així fa:

Rim (Enric Casasses)
Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.

Tu no tenies feina i
jo em vaig fer pobre,
te’m vaig fer barraqueta i
sentírem ploure.

Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.

I un dia ja no hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.

Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot aixo que poses en aquest bloc no te cap mena de sentit... sense senso vol dir sense sentit?
Amonimo

fEl ha dit...

Jo crec que "Sense senso" és una mena d'esperanto catalanitzat! Si no seria "senza senso", "sens sens", "sine senso", etc., no?

Mmm, doncs jo veig una línia inquietantment coherent, busca-la amb l'hemisferi dret del cervell... :-P

Stupidream ha dit...

Si, hauria de ser "senza senso", penso, però no soc pas italià ni ganes. I com tots els noms, nicks o coses d'aquestes que posem, tenen sentit i no el tenen.
I el que escric o potinejo té molt sentit però la gent pot no trobar la línia argumental o la coherència. Això deu estar a l'hemisferi dret...
J

Anònim ha dit...

sense hemisferis