19.4.07

L'etern retorn de Pere Calders


Les casualitats se cerquen o es troben? Ahir, en plena obsessió per Pere Calders, van emetre al Canal 33 un capítol de la sèrie "El Meu Avi" que, com debeu suposar, tracta d'avis il·lustres catalans, i en aquest cas, sobre Pere Calders. No era el primer reportatge que veia sobre la vida i miracles del que considero el més gran escriptor català del segle XX (perdonin, però aquí parlem de gustos personals) però em va agradar i sorprende l'atenció que els hi va merèixer alguns dels primers llibres que va publicar, com "El primer arlequí" i, un de més posterior, "Unitats de xoc", crònica del seu pas per l'Exèrcit Republicà junt amb altres dibuixants (Calders l'era) i artistes. Aquest darrer llibre, que just he acabat de llegir, ve decorat amb uns gravats magnífics d'Enric Cluselles, que el va acompanyar en l'aventura del front de Terol. No son decoratius, m'equivoco: prenen quasi tanta importància com el text sense els quals restaria fluix i coix.
És fàcil adonar-se que el llibre va haver de passar moltes censures: la militar i la política, que es mescla i confon amb la personal, moral perque "Unitats de xoc" va ser escrit en plena guerra, una dada que el fa únic i especial, i no es podien escriure sobre certs assumptes que podrien desanimar la reraguarda. Per això, ni l'estil ni la sensació que transmet no és la del més pur Calders (si això existeix), però aquí s'ha sacrificat per una causa major.
Així, aquest amuntegament en un grapat de pàgines de Calders, dibuixos-gravats, la Guerra Civil i Terol, ben a prop d'on van haver de fugir mon pare i familia, fan que aquest sigui un dels llibres de Calders que més estima tinc,
I no feu cas quan us diguin els llibres amb dibuixos son per nens...

1 comentaris:

fEl ha dit...

Ei!! Caram, Pere Calders... La guerra civil, Terol, un escriptor català... "Incerta Glòria"! Si us plau, fes-hi un intent! (Més que res, perquè no conec ningú que se l'hagi llegit i m'agradaria comentar-ho). Joan Sales no va oblidar ni perdonar, el mateix que la patuleia convergent i sociata ha fet amb gent com ell, oblidar-los, com si els volguessin culpabilitzar. Sales barreja Dostoievski i l'existencialisme francès i sona tremendament universal (la manca de la qual cosa de vegades ens tiren en cara altres literatures més difoses, amb menys raó que més) i català alhora. Salut!