4.5.07

Lemoiz, restes del naufragi



A poc més d'una vintena de kilòmetres de Bilbao, trobem la central nuclear de Lemoiz, l'única central nuclear a terres basques que va estar aprop de engegar-se. Ara és un cadàver desfet, niu de milers d'ocells, les restes d'una història convulsa en la que van morir vuit persones (entre elles, la història colpidora que se'm va quedar gravada al cervell: el nen que va xutar una paquet-bomba a Renteria).
No hi ha cap cartell ni res que indiqui on queda. Donem tombs amunt i avall fins que una ertzaina ens indica molt amablement com arribar-hi.
La convergència de munts de línies d'alta tensió plantades enmig d'un paratge verd i atlàntic son l´única senyal que trobareu que indiquin la proximitat d'aquest munt de ferralla rovellat.
De cop, girem en un revolt i apareix el mar, les ones que ataquen els dics de la central, i allà baix, les instal·lacions principals, el silenci, la pluja fina i la fi d'un somni nuclear que, encara avui dia, hom vol despertar. Les tanques feten malbé deixen pas a molts forats per us podeu esmunyir i donar una ullada de ben aprop al monstre. Això si, hi ha una tanca nova interior amb càmeres per vigilar ves a saber que, ciment, plantotes, vergonyes.

Per més informació, us recomano (i que no serveixi de precedent) aquest dossier de El Mundo sobre la central. I també, a Wikipedia expliquen de forma bastant correcta tota la història de la Central Nuclear de Lemoiz. Entre tots dos us podeu fer una bona idea del sarau que es va montar entre els anys 1972 i 1984, quan el pla va ser descartat de manera definitiva, al Pais Basc.
I ves per on, els savis diuen que la violència no porta enlloc, però el que sé és que a Catalunya en tenim tres i una tancada que va estar ben aprop de petar, i a Euskadi, cap.