26.6.07

Mark Lanegan per tot arreu

Molts comentaris i molts cops no gaire bons, Mark Lanegan no deixa indiferent. Va ser el frontman d'una de les bandes més menyspreades del grunge, els Screaming Trees que ens van donar un fotimer d'alegries (dos discos imprescindibles, Dust (1996) i Sweet Oblivion (1992)) on va oferir una de les veus més personals del grunge. Sis discos en solitari (entre els que recomano el darrer "Bubblegum" (2004) i el "Whiskey for the Holy Ghost" (1994)), íntims, de vegades depressius i sovint acústics, amb col·laboracions notables (Kurt Cobain, Mike Johnson, Ben Shepperd, Duff McKagan,etc) i on ens va mostrar la seva versió més crooner, Tom Waits, veu greu i trencada, a la fosca d'algun escenari.
Aleshores Lanegan s'afegí als ex-Kyuss de Queens of Stone Age i van parir la meravella "R" (2000) i la continuació (molt notable de) "Songs for the Deaf" (2002).
"Ballad of the Broken Seas" (2006) va ser el resultat del "mano a mano" entre Lanegan i Isobel Campbell (ex-Belle & Sebastian). Aquí, imitant a Lee Hazlewood, trobem la veu més greu que mai ha gravat (Isobel no és pas Nancy Sinatra per això...)
Doncs ara, en un espai de pocs mesos, prolífic com sempre, apareixen dos discos més on col·labora: "Era Vulgaris"(2007), el darrer disc dels QOTSA i que, aparentment, sembla una tornada al "R" i una relaxació en la producció de hits singles per redescubir els riffs eterns i les repeticions exasperants. Per ara, un tema "Into the Hollow" que despren una flaire a clàssic instantani com feia temps que no escoltava en els QOTSA. Promet moltíssim.Per una altra banda, Lanegan és la veu a "It's Not How Far You Fall, It's The Way You Land" (2007) dels Soulsavers, un duo anglès que practiquen l'electrònica (per dir alguna cosa), que s'arrisquen a versionar "Through My Sails" de Neil Young i el "No expectations" dels Rolling Stones i el resultat és més que destacable. Soul, gospel, electrònica però sobretot, bon gust i bons temes. Un altre disc que promet i que haurem d'escoltar....
Potser tenim Lanegan per molts anys, tot i que el seu aspecte demacrat ha fet tèmer més d'un cop un final ràpid i fulminant a la seva carrera...en fi, celebrem que encara el tenim per aquí!!