17.7.07

éL HeCHO: Bolo#7 & 8 Euskadi


éL HeCHO... Els darrers bolos amb Tadeusz a la veu i no podia ser de millor manera. Primera nit a Mogambo i la següent, al menjador d'un paio a Getxo. Després els dubtes i els nervis. Però al final sembla que això encara no s'acaba....
12.7.07

Hotel Ilegal endavant

"Ilegal"
La pintada que aquest matí activistes de Greenpeace han plantat a la façana del macrohotel ilegal construit dins del Parc Natural del Cabo de Gata-Nijar , reserva de la Biosfera situada a Almeria. L'hotel, amb unes 400 habitacions i més de vint plantes, s'ha seguit construint tot i la sentència cautelar decretada per la justícia el febrer del 2006 i que va instar a aturar les obres fins que s'aclari la seva legalitat.
Com podeu veure a les fotos del link, els serveis de seguretat han fet poc o res enfront l'allau que els ha sorprés de bon matí.
Això ens recorda com son de desmemoriats els periodistes, polítics i afins. La notícia va esdevenir un escàndol que es va esbombar a tots els mitjans però ara ens assabentem que no va tenir cap utilitat pràctica. La construcció ha continuat a la platja del Algarrobico, dins d'un espai protegit.
I això que és un cas prou evident i flagrant. Imaginem que deu passar amb construccions situades a zones molt menys sensibles i conegudes
11.7.07

Comelade i Casasses, al Grec aquesta nit

Tants anys vivint aquí a la gran urb de Canfanga i mai he trepitjat el Grec (fora de temporada sí, però és una història que no ve al cas). Sempre m'ha semblat un festival elitista, de copa de cava sostinguda amb classe, conversa profunda i actuacions d'artistes que viuen de la fama obtinguda quan eren joves i rebels, però que ara son una flama blava i dèbil del que van ser. Però amb els anys m'ha anat canviant la percepció del festival, sobretot per les dificultats que l'Ajuntament els hi ha anat impossant. I aleshores, per regla de tres, ja se'm fan simpàtics.

Allà hi veurem aquesta nit en Pascal Comelade i Enric Casasses que, com ja vaig explicar en un altre post, hem tenen ben encisat des de fa una temporada. L'actuació no serà precisament al teatre d'Epidaure però fa gràcia l'emplaçament, el Teatre Grec, tot i que l'han reformat (un ocellet m'ha cantat...) i quan sents "reformar" en aquesta ciutat ja pots començar a tremolar. Espero fruir com un xaval i que el públic sigui tan popular com a mi m'agradaria.

Home, si ens conviden a un vermut abans de l'actuació, no direm pas que no...
7.7.07

PostBolo

No direm que el concert al Climax de Banyoles ha estat un éxit, però vaja, ens l'hem passada bona. Som un grup deficitari, caòtic i nascut de la mala lluna. Ens passem la vida intentant reequilibrar el mal karma, arreglar les cagades, reconduir les coses...

Tot just arrivat de Banyoles (ara recordo menjant pizza vora el llac, veient com la nit s'esmunyeix entre les muntanyes) després del rutinari control de l'autoritat, "has begut?", "d'on veniu?" i un quasi-accident absurd a l'autopista de quatre carrils tota buida. Potser no hem fet el millor concert de les nostres vides però erem un, problemes fora, tot fora, només tocar...com l'aire, de vegades, és com agafar una bona glopada d'aire fresc per poder continuar una mica més abans de defallir.

El baixista dormint tot just abans del bolo, estirat al terra del backstage. Volum atronador. El cantant dimissionari desfent-se panxa endins. Algú que estava pensant en algú altre que ha passat la segona nit a l'hospital.

I l'speaker, un periodista del Punt de Girona (que curiòs que hem estat ben aprop de liarla moltíssim amb el Punt de Barcelona i una furgoneta avui mateix) que, crec que es deia Quim, ens ha fet una introducció gloriosa. En breu trobaré el paperet on m'ha apuntat on el puc trobar aquí a la xarxa. Perdoneu-me, però caic, em cago de son. Salut, sempre, i fraternitat!

Bona gent els del Climax i el que conec de Banyoles
zZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ
4.7.07

Considerem que hi han cases buides...

Avui una mica de Bertold Brecht i un fragment de la "Resolución de los Comuneros", inclòs al "Manifest per la Revolució".
M'hauria fer més il·lusió poder trobar la traducció d'aquest poema al català. Però com que he anat veient que hi han diferents versions en castellà que ronden per aquí i per allà, he cregut una mica agossarat fer una traducció del castellà (ja que no entenc ni un borrall d'alemany) amb la conseqüent pèrdua d'informació. Així us la transcric en la versió castellana que, per a mi, és la que té més ritme i intensitat....

3:
Considerando que hay casas vacias
mientras nos dejais a nosotros sin hogar
hemos resuelto mudarnos ahora mismo

pues en nuestros cuchitriles no cabemos ya

Considerando que en esa tesitura
nos amenazáis con fusiles y cañones

hemos resuelto temer en adelante

más a la mala vida que a la muerte

Una versió hardcore de la campanya "No vas a tener una casa en la puta vida" . Aleshores si que anaven forts....encara que de la vida i miracles de Bertold Brecht podriem parlar (i, sovint, no gaire bé), el poema m'agrada molt!
3.7.07

Enterrament



Mentre sigui ignorant, descobriré coses noves. Per exemple, la lletra actual de l'Himne de Catalunya, els Segadors, data del 1899 i és del poeta Emili Guanyavents (Barcelona 1860-1941) encara que la tornada (bon cop de falç!) segueix sent d' Ernest Moliné. I per casualitat, vaig trobar fa uns dies en una llibreria de vell al carrer Canuda l' "Antologia de la poesia modernista", a cura de Jordi Castellanos (Edicions 62, El Garbell 34) i me'l vaig endur per un parell d'euros. En aquesta compilació apareix un poema d'Emili Guanyavents que, ves a saber perquè, m'ha fet molta gràcia. Així fa:


ENTERRAMENT

Amb qui l'han casada
massa ho sabeu:
és home de riqueses,
és un hereu.
  L'han portada a la muntanya;
però... ¿què hi fa?...
la pobra presonera
té el cor al pla.

La casa és una tomba:
mai res hi riu:
hi ha enterrada una verge
de viu en viu.


Aparia la caixa,
cuita, fuster;
volteja les campanes,
bon campaner.


Porte-li flors, fadrines;
ploreu, minyons:
són mortes d'un cor d'àngel
les il.lusions