7.7.07

PostBolo

No direm que el concert al Climax de Banyoles ha estat un éxit, però vaja, ens l'hem passada bona. Som un grup deficitari, caòtic i nascut de la mala lluna. Ens passem la vida intentant reequilibrar el mal karma, arreglar les cagades, reconduir les coses...

Tot just arrivat de Banyoles (ara recordo menjant pizza vora el llac, veient com la nit s'esmunyeix entre les muntanyes) després del rutinari control de l'autoritat, "has begut?", "d'on veniu?" i un quasi-accident absurd a l'autopista de quatre carrils tota buida. Potser no hem fet el millor concert de les nostres vides però erem un, problemes fora, tot fora, només tocar...com l'aire, de vegades, és com agafar una bona glopada d'aire fresc per poder continuar una mica més abans de defallir.

El baixista dormint tot just abans del bolo, estirat al terra del backstage. Volum atronador. El cantant dimissionari desfent-se panxa endins. Algú que estava pensant en algú altre que ha passat la segona nit a l'hospital.

I l'speaker, un periodista del Punt de Girona (que curiòs que hem estat ben aprop de liarla moltíssim amb el Punt de Barcelona i una furgoneta avui mateix) que, crec que es deia Quim, ens ha fet una introducció gloriosa. En breu trobaré el paperet on m'ha apuntat on el puc trobar aquí a la xarxa. Perdoneu-me, però caic, em cago de son. Salut, sempre, i fraternitat!

Bona gent els del Climax i el que conec de Banyoles
zZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ

3 comentaris:

Anònim ha dit...

aquest post te un aire decadent i melanconios pero alhora ple de vida. m'ha encantat. adeu rufus.

el cantant dimissionari

Anònim ha dit...

llastima no haver estat alla per veure com el cabezon xerrava i xerrava sense "tonton" ni "son son". pues eso, queso, que el hecho es que estais hechos unos deshechos.



con amor(digasele ganas de cortar cabezas, jajajaja) de la que no fue

ya sabe :PPPPPPPPPP

Anònim ha dit...

que flaits