18.12.07

Las Vegas als Monegros, 3era part

Anem recollint més reaccions. El tema crec que és prou important com per a ésser insistents (per entrades anteriors cliqueu aqui i aquí). Potser serà per la meva obsessió a mai dir-li desert als Monegros. O potser, ves, només que m'agrada recordar quan passaven per la Nacional de bon matí, els esmorzars al Ventorrillo o la pudor de gasolina del camions pujant el coll de Fraga.
Les Entitats de la Franja de Ponent ja han alertat que aquest projecte pot provocar un autèntic desastre a l'equilibri cultural de la zona. I ja tenim un bloc contra aquest projecte. Feu-li una ullada!
I tenim totes aquestes associacions, organismes etc que s'han oposat frontalment al projecte: SEO/BirdLife, Los Verdes, Ecologistas en Acción, COAGRET, ANSAR, Triacanthos, Plataforma Monegros no se vende, Plataforma Aragón no se vende, Asoc. La Paz, Asoc. El Cantero, i CGT, l'únic sindicat que no s'ha venut al capital en aquest assumpte.
Veiem com avança tot això! Al menys que conseguim que els Monegros i Aragó surtin de l'anonimat, de la ignorància de la resta del país.

El bombardeig de Barcelona


La cultura popular sap que per tenir-nos tranquils ens han de bombardejar cada cinquanta anys. Ara ja fa quasi setanta anys. Si no llegiu aquesta frase tan famosa, atribuida a Negrín, però que d'altres opinen que va ser Azaña qui va dir el que ja se sabia:

"Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha durado para dos siglos".

Ara els italians sobrevolen Barcelona per baixar al Prat i estendre´s pels carrers i pisos més guais de la ciutat. Hem millorat: abans ens esclafaven a bombes.

13.12.07

Almaraz ja fa riure

Encara més novetats avui. Faltava la típica noticia sobre les centrals nuclears, les que fan riure però tampoc gaire. Us adjunto un comunicat de premsa (resumit) de Greenpeace sobre el judici que s'està fent a 18 activistes que es van colar a la Central Nuclear d'Almaraz (Cáceres) el passat 24 de maig a l'acabament d'una protesta pacífica:

La fiscalía se sorprende por el desconocimiento sobre seguridad del responsable de la central nuclear de Almaraz

[...] Tras el interrogatorio a lo largo de toda la sesión ha quedado demostrado el gran desconocimiento del responsable de seguridad de la central nuclear en las materias de su competencia [...]. A modo de ejemplo, no sabía el número de puertas de la instalación o por cuál de ellas había accedido la Guardia Civil al interior de la central en el momento de la protesta.
La fiscalía ha considerado sospechosa la declaración del responsable de seguridad. Además, se ha constatado la ausencia de cultura de seguridad de su responsable, al no saber responder, ante las preguntas de la jueza que instruye el caso, sobre el plan de emergencia interior de una instalación tan peligrosa como una central nuclear. Greenpeace ha hecho saber durante la celebración de la vista que pondrá en conocimiento del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) esta grave situación [...]

Las Vegas als Monegros, 2on capitol

Al final, Gran Scala, Las Vegas dels Monegros s'ha destapat. Els diaris en van plens, tot i que aquesta notícia se sabia de feia temps (Google m'ho va demostrar fa vint-i-un dies). En fi, una altra pàgina més de la relació més que estreta entre els poders (o lobbies) econòmics i la premsa lliure (de prejudicis per acceptar el suborn continuat).
Al diari cada dia més Vanguardista de l'Avui, trobem l'alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros, predicant al desert (mai més ben dit) totes els aventatges que suposarà aquest macroprojecte faraònic. Sembla que ens llepem el dit. Promet feina (no hi ha cap promesa per part dels promotors), reactivació econòmica, que l'Aeroport d'Alguaire servirà d'alguna cosa més que per fer bonic, etc. Això se li'n diu un "govern progresista". Perque clar, parlar de l'aigua, de l'entorn ecològic tan fràgil dels Monegros, de la precarietat laboral que comporten tots aquests projectes de dictador africà, és retrògad, reaccionari.
El País és un altre diari que descobreix la sopa d'all continuament. Veieu el canvi climàtic, entre d'altres. Però tot i això aquest article té la seva conya. Si no llegiu: "[Gran Scala] necesita una inversión de 17.000 millones de euros para convertir el desierto en una tierra de espías y tragaperras [...] casi cinco veces el presupuesto del Ministerio de Medio Ambiente en 2007".
Encara així el govern de progès socialista d'Aragó, ha firmat ja el tracte que necessita un colló de recalificacions (equivalent a 2000 camps de futbol) i molta cara dura. Suposo que la paraula Kyoto no apareix al llibre d'estil d'aquesta tropa.
Segons l'Heraldo de Aragón, Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) són els únics que han alçat la veu: Chesús Yuste (CHA) va demanar resposta al govern d'Aragó sobre els assumptes que "ayer se quedaron sin resolver como los impactos medioambientales, la gestión del agua, infraestructuras y la reforma legislativa necesaria para el desarrollo del proyecto Gran Scala". Per una altra banda, el diputat de IU, Adolfo Barrena, fou més ofensiu. Va opinar que Gran Scala "agrede al modelo de cultura de un país mediterráneo y, además, promueve una sociedad consumista y despilfarradora de recursos".
A mesura que veiem com avança el projecte, es veu clarament que és un xec en blanc del govern d'Aragó a les empreses promotores (tema per un altre post), el diner fàcil: no hi ha promeses de feina ni inversions fixes, neteja i infraestructures s'obtindran del diners dels nostres impostos, etc.
I s'ha de tenir clar que tots són governs d'esquerres, a l'Aragó i Lleida, que es baixen els pantalons al capital.