29.1.08

La soga

M'estic tornant un habitual al canal TSF, Televisió Sense Fronteres, on passen quasi cada dia una pel·lícula (o més) en versió original i subtitulada en l'idioma en qüestió, sense talls ni sobrescrits d'aquells que anuncien el que faran després o demà o ves a saber quan. La part dolenta: sospito que més d'una pel·lícula la tallen en llocs estratègics. Però tan és ja que solen ser d'aquelles que hem vist milers de cops. I per veure les sèries i més serials que fan als altres canals, tampoc està tan malament.
Ahir van passar, per exemple, un clàssic, "La soga" de l'Alfred Hitchcock, que potser no és de les més valorades però que per a mi té un encant molt especial; en general, totes les pel·lícules de Hitchcock en les que apareix James Stewart el tenen. Tota l'acció succeeix en un mateix escenari: la presentació, l'assassinat, la festa i la resolució. Uns actors suportats per grans diàlegs, escenes que transllueixen relacions amagades, converses macabres, el fetitxisme de l'assassinat perfecte i justificat, les mirades i els moviments subtils.
Sobretot m'apassiona el monòleg final de James Stewart, irat, polèmic, incorrecte és d'aquells que semblen fets a mida per a que els dj d'avui dia extreguin samplers per les seves sessions.
I després, un reportatge sobre Godard i Anna Karina, això ja al 33. Per tenir-nos ben enganxats a la caixa tonta?