11.2.08

Els enquestadors

Els enquestadors són una espècie ben curiosa i diversa. Tenim al jovent que sacrifica el seu temps, paciència i circulació venosa perifèrica per captar subscripcions i donacions a organitzacions humanitàries i ecologistes, com Acnur, Intermón o Greenpeace, en la confluència de grans vies consumistes com la Plaça Catalunya a la banda de Bergara o enfront de l'Illa Diagonal, al carrer Numància. Evitem amb horror a aquelles dones madures que es passen el dia fent el carrer al capdamunt de Pelai, monuments mòbils a la tercera edat, ja que el dia que t'aturin per fer-te unes preguntetes és que ja has entrat de ple en el tram final.
Després ens turmenten amb les enquestes electorals a les que sempre he respost dient tot el contrari del que penso. O les enquestes telefòniques del BurgerKing i companyia (concretant que sóc vegetarià vegan) o les de les pròpies companyies telefòniques (a les que només has de respondre si et poden atendre en català).
Per mi, la millor enquesta que mai m'han fet va ser una sobre el Donettes. Vaja, que volien que els anés provant i dient quin m'agradava més, quin tenia millor aspecte, etc. Van repetir-me que no calia que me'ls mengés sencers però a aquella hora del dia, migdia, no em vaig poder estar de fotre'm tot el que passava per davant meu. I com sempre, vaig emplenar les dades personals incorrectament. Sempre m'ha fet una mica de pena ser tan mentider però no estic gaire segur ni de com utiltzaran aquella informació ni de si la veracitat de les dades és vital per a que l'enquesta es dongui per bona o no.
Resumim, serveixen per alguna cosa les enquestes?

6 comentaris:

Dani ha dit...

Para nada, no sirven para nada.
Y eso que no comentas las encuestas donde se miente más que habla, las electorales, donde lo que la gente contesta no tiene muchas veces ni pies ni cabeza (el 80 % afirma que tiene intención de ir a votar, por ejemplo). En fin, supongo que quien encarga una encuesta es consciente de su inutilidad pero siempre queda bien hacer ver que se hace algo.

SAludos!

Jordi ha dit...

Ui, la vinyeta l'he pispat del New Yorker!

http://www.newyorker.com/humor/issuecartoons/2008/02/11/cartoons_20080204?slide=3#showHeader

Jordi ha dit...

Si, si, ja, si sempre que m'han fet una he contestat absolutament el contrari del que pensava...hhehehehe
deuen tenir un algoritme o algo per corregir-ho
Salut

fEl! ha dit...

Hi ha una dita que diu que hi ha tres tipus de mentides: les mentides, les mentides podrides i les enquestes ("lies, damned lies and surveys").

Jo només en faig una cada any, la de mobilitat de l'EMT, simplement perquè em cau bé la noia que la fa.

Un cop em van fer una enquesta sobre noms de marca per a un nou suc de fruites. Temps després vaig veure que van acabar agafant el nom més espantós i trist dels que em van proposar: "Simon Life" (pronunciat "saimon laif"). Entre l'esnobisme i l'horterada hi ha una línia molt prima...

Jordi ha dit...

Jo havia escoltat una mica diferent....

http://sensesenso.blogspot.com/2007/10/soft-days2-mentides.html

fEl! ha dit...

Sí, se sol traduir diferent, però no és natural: ningú no diu "maleïdes mentides" en català. Més aviat diríem "mentides podrides", oi? És la síndrome de traducció de pel·lícules americanes. La traducció perd la naturalitat per un respecte malentès a l'original.

Ah! (tipus Monegal), això em recorda allò de:

¡Mentira!
La nocilla estaba podrida
cuando entré en la cocina
metió una bomba el IRA

Regression to the max! :-)