29.2.08

G.Davis és innocent!


L'any 1974, George Davis, de 33 anys d'edat, va ser acusat de robar les nòmines de la London Electricity Board, a les seves oficines a Ilford. Va ser un atracament confús, amb persecucions, lladres ferits i molts testimonis visuals i fotografies de policies vestits de civil. Al final, tan és que les mostres de sang no coincidíssin al igual que les fotografies: el març de 1975 va ser condemnat a vint anys de presó.

A partir d'aquí va iniciar-se una campanya espectacular i salvatge per denunciar el frau i demanar la liberació de Davis. Munts de pintades i grafitis van cobrir parets, ponts i túnels arreu de Londres, algunes de les quals encara avui dia són visibles. Però el punt culminant va arribar l'Agost de 1975, quan Peter Chappell, amic de Davis, i quatres companys van esmunyir-se dins el cap de cricket de Headingley just la nit abans del partit que anava a enfrontar Anglaterra i Austràlia. Amb coberts de plastic van fer forats al camp i van reomplir-los amb gasolina i pintaren amb grans lletres a la paret “Sorry it had to be done, but George Davis is innocent”[Perdoneu, s'havia de fer, però George Davis és innocent]. El partit va ser ajornat i Chappell va ser condemnat a divuit mesos de presó.

Al final, tot el rebombori va despertar l'atenció del Home Secretary, Roy Jenkins, que un cop assabentat de tot el cas, lliberà Davis mitjançant la Royal Prerogative of Mercy, una mesura excepcional i bastant polèmica, que avui dia no només els reis tenen el poder de concedir. Tot i així, Davis va ser lliberat però no declarat “innocent”. El documents oficials secrets d'aquesta decisió havien de ser públics el 2006 però s'ha prolongat l'embargament fins el 2026.

Tanmateix, sembla que en George Davis no n'havia tingut prou i va demostrar ser una molt mala elecció com a màrtir pels defensors del drets civils: el 1978 va ser condemnat per un atracament al Banc de Xipre, on havia treballat durant sis anys. Va complir la pena i, un altre cop el 1987, va ser descobert in fraganti robant un tren correu.

Per si la biografia d'aquest paio no era ja prou boja, encara queda la traca final: George Davis ja és un home net i lliure i feliçment casat amb la filla d'un inspector en cap de la Policia del nord de Londres. Potser, tantes visites a les comissaries van fer néixer l'amor...