20.2.08

L’apagada digital

Darrerament ens bombardegen amb la necessitat que tenim d’adequar-nos als requisits de la televisió digital terrestre (TDT). Ens diuen que ens hem de comprar el sintonitzador o tenir un aparell de televisió condicionat per rebre el nou senyal. Tot seguit, com si fos un recordatori de l’infern enmig del sermó, se’ns avisa que l’apagada analògica s’acosta i que ja podem espavilar si no volem caure en el llimb tecnològic pel nostre mal cap. La fi s’acosta, i aquells que abracin l’era digital amb fe i entusiasme se salvaran de cremar en el foc etern –i de baixa resolució, no cal dir-ho- de l’avern analògic.

Arrossegats com sempre pels cicles cada cop més ràpids del mercat (ja veurem com d’aquí uns mesos ens donaran la tabarra amb el format Blu-Ray), qualsevol innovació tecnològica va acompanyada d'una greu amenaça, la de quedar-nos aïllats del món si no l’adoptem. Que les lleis del lliure mercat fan rutllar l'economia? Mentida, la por és el factor econòmic més poderós i menys estudiat. Mentre ens expliquen amb excitació no dissimulada les qualitats del nou format amb aquell to que neda entre la pedagogia barata i l’arrogància tecnòcrata, ens miren fixament als ulls com volent-nos dir que si no correm a adquirir-lo podem quedar desterrats del món i acabar arraconat socialment, com un trist reproductor de video Beta. La por de l’ostracisme ens empeny a substituir nova tecnologia amb una freqüència més gran que no pas la que trobaríem natural.

No sé si heu tingut mai la temptació de plantar-vos, però jo sovint penso que ja estic tip de versions 2.0 i d’haver de córrer darrere els avenços tècnics. Tal com ens va el dia a dia, no trobem el temps de seure i reflexionar quina necessitat tenim de provar d’atrapar la pastanaga tecnològica que ens fan penjar davant de nosaltres. Tornant el cas concret de la TDT, em calia un esdeveniment com l’adopció d'aquesta nova tecnologia per identificar un punt d'inflexió i rumiar-hi una mica, com aquells involuntaris minutets de reflexió abans de cap d’any. Per això, després posar-ho en positiu, he decidit que em sumaré a l’apagada imminent, però amb una variant: en comptes de sumar-me a l’apagada analògica, la meva apagada serà digital. De fet, no hi haurà ni tan sols encesa digital. I no tindré por ni em sentiré culpable; simplement pensaré: "vosaltres us ho heu buscat, pesats!"

(Un altre dia caldria parlar de per què cal tanta resolució i tantes prestacions, per què es venen amb tanta facilitat les monstruoses pantalles planes que veig anunciades. Per què et compraries un esportiu últim model si les carreteres dels voltants de casa teva sempre han estat un pedregar?)

2 comentaris:

Jordi ha dit...

L'apagada digital! Clar que sí! Visca el tape!!!!!

En realitat, això del TDT és un xanxullo escandalòs. Fins fa ben poquet no anunciaven que les TV en venda duien o no TDT. I a un preu molt ajustat per a que la gent ignorant piqués. En resum, que els fabricants i botiguers s'estaven treient un munt d'aparells de sobre, dient la meitat de la veritat, que en pocs mesos no es podrien ni vendre.

El govern (¿?) va possar el crit al cel perque encara es venien (i cares) TVs sense TDT. Que s'havia d'informar al comprador, etc. Però van tardar el temps just, just, per treure's de sobre tot l'stock antiquat...I ara amb presses per possar el tdt i augmentar així encara més les vendes d'aparells electrònics.

Però, com pot ser que obliguin a canviar tots els aparells de TV i ràdio (recordem) sense cap tipus de subvenció?
S'aprofiten i algu s'està fent ric.

Un altra: la tecnologia, que diguin el que vulguin, no està al 100%. Hi han problemes de senyal a moltíssimes cases. Moltes regions no els hi arriba. Com poden ser tan podrits?

Cony de polítics (amb la mà al darrera pidolant)

cusber ha dit...

Joa m'apunto a l'apagada digital, per fi llure de la tele :))))