7.2.08

Somorrostro (Blai Bonet)


Quan aquí una ona romp damunt la sorra,
mai no pots dir que això sigui la platja
de Barcelona que rep cops de mar
a la part baixa. Perquè entre aquestes llaunes,
on no es pot ser ni pobre, Crist fa d'home de la vida
amb un forat a la mà i un altre a la sabata.
Aquí Jesús de Natzaret no és com un taronger
que va verdenc de cap a la taronja
de ser bo. Va per l'Amargura del Carrer,
mort de pa, demanant un vas de set,
cap a una dona o a un home, on l'enclavaran
de cap a peus,
perquè digui les sis o set paraules:
"T'estimo", "hosti", "la pasta",
"ja està tot acabat",
i el cap li caigui damunt del pit,
i la cara d'avergonyir-se
li caigui de la banda d'estar pàl·lid,
mentre sent que sobre aquesta sorra, mala zorra!,
un home viu mort perquè no té on caure viu,
si no és al mar
on els nens, que ja diuen hòstia,
silvestrement pixen
davant Déu i les brigades municipals.

de "L'evangeli segons un de tants", Blai Bonet (1967)

1 comentaris:

Tadeusz Monk ha dit...

Pues aun quedan Somorrostros en las grandes ciudades, como atestigua cada semana Callejeros.