3.3.08

ISABEL-CLARA ASIMOV

Sento a dir constantment que aquest país no és normal, almenys en l'àmbit de la llengua. La coexistència amb una llengua potent i de llarg abast com el castellà fa que moltes iniciatives relacionades amb el català siguin porugues i de mires poc ambicioses. Sovint ignoro aquests comentaris perquè els acostumo a relacionar amb aquell fatalisme que s'imposa qui no té ni esma ni coratge de fer res diferent, i d'altres són interessades pels més diversos motius. Però si ens hi fixem, sí que és cert que en algunes parceles el consum cultural i d'entreteniment sí que és anormal i deficitari per la llengua catalana.

Fa temps es repetia com a ocurrent estirabot que fins que no es fes porno en català la llengua no faria una passa cap a la normalitat. Passant de llarg la situació de la cartellera de cinema que tenim cada dia a Barcelona, es va aplaudir, més aviat com a continuació de la broma, l'aparició d'una pel·lícula d'aquest gènere en català, Les excursionistes calentes. Vam llegir la notícia (perquè la publicitat gratuïta estava assegurada) i vam riure tot pensant "mira com avança l'ús del català", sabent que un núvol no fa estiu i que aquesta és la tàctica dels barruts que veuen en la militància amb la llengua un altra eina de marketing per vendre el seu producte.

Penso ara en camps en què el català no hi entra de cap manera. El tòpic és el món empresarial, en què la naturalesa de les relacions aconsellen fer servir el castellà per no ferir sensibilitats (dels uns i dels altres, perquè és frustrant pensar que l'ús d'una certa llengua provoqui irritació), però el fet és que nombrosos camps relacionats amb cultura pop queden vedats al català.

El consumidor català de cultura pop rarament pot llegir res en català (no parlem aquí de traduccions, sinó de producció originalment escrita en català). El món del còmic sembla que s'ha reduït al Cavall Fort, mentre que el còmic per a adults queda pràcticament exclòs al català.

D'altra banda, amb una literatura tan cacarejadament prolífica, sembla mentida que haguem de rumiar fort per pensar no ja en algun escriptor de ciència ficció, sinó els qui simplement han escrit alguna obra de ciència ficció (ajudeu-me i no em deixeu recórrer només a Pedrolo, Calders o Perucho). Tampoc no trobem novel·la rosa ni gèneres per l'estil.

Literatura de baixa qualitat per a alguns però de gran trascendència per a la salut de la llengua... Ah, m'imagino el típic expositor de llibrets de ciència ficció en català en un quiosc d'una estació de tren, amb volums de tapes toves i amb relleu, com aquells paperbacks americans!... Tot i que em temo que aquest seria l'argument per a la primera novel·la de ciència ficció en català...

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Doncs recordo que a l'editorial Pleniluni (la de Neuromàntic, les daurades pomes, etc) si que es va publicar alguna cosa de ciència-ficció d'un paio català i en català, però ves a saber. Hi han els premis de ciència ficció de l'UPC però crec que són en castellufo. I segur que hi ha més dels que pensem, catalans però que escriuen en castellà.

Si, si, ha d'haver-hi de tot perque una llengua sigui normal. No només "alta" cultura, si no el dia a dia, diaris, revistes roses i guarres, noveletes, etc

Ah! I t'has quedat amb mi amb el titol del post...hehehehe

particula elemental ha dit...

L'Ahmed es lleva al migdia, un xic cansat. I encén una pipa. I fa un cafè i una pipa. Quina bestiesa això de decidir.
Si tingués un llibre, l'Ahmed el posaria sota el coixí per donar-li el relleu que li escau pel millor son. Sí, entre la manta i l'aïllant tèrmic.
O el faria servir de contrapès, per no bolcar la tauleta que és, en realitat, una caixa de fruita.
Però no, de bò de bò, si tingués un llibre el faria durar, esquinçant-lo sense presses, per ajustar cada dia la pipa. Quina bestiesa, la ciència-ficció.
I d'enllà estant, sota l'escala, el sento cridar: noi! atança't que en tinc una de bona per explicar. I l'olor de kif s'escampa pel buit de l'escala.
partícula elemental.
http://www.atlesparticular.blogspot.com

Acorts ha dit...

Successimultani és el títol d'una novela de ciència ficció escrita per Manuel de Pedrolo i editada per Editorial Pleniluni.