5.3.08

Vota Raluy

Aquest matí he anat a votar. Feia un sol que espetegava, un diumenge ideal per passejar i exercir el meu dret, dutxat i afaitat, la camisa ben planxada i el diari sota el braç. L'estampa del civisme.

Una munió de gent entra i surt del col·legi electoral. Una senyora gran em fa una ràpida llambregada i murmura "on s'és vist...?". Un nen obre els ulls com a taronges i estira del braç a la mare, que fa veure que mira cap a una altra banda.

Com que sóc previsor de mena, i per tal d'aprofitar al màxim un dia tan esplèndid, m'he pres la molèstia de portar de casa la papereta electoral i de memoritzar la mesa a la qual pertanyo, de manera que vaig directe a la meva urna.

M'acosto a la mesa amb un afable "bon dia" i trec el carnet d'identitat de la cartera. El president, un senyor amb bigoti negre i ulleres, amb cara de bona pasta, em mira fixament i mentre allarga el braç per agafar-me el carnet d'identitat em respon amb un "bon dia" que s'arrossega una mica, com si s'estigués rumiant alguna cosa. Li passa al vocal de la seva esquerra, que se'l mira, em mira i es posa a fullejar el llistat tot repetint amb veu baixa i pensarosa el meu nom, accentuant el primer cognom.

Mentre localitza el meu nom, la vocal a la dreta del president, una senyora d'uns seixanta anys que des que he arribat em mira fixament, amb els colzes sobre la taula i les mans sostenint-se la barbeta, inclina el cap amb un matís desafiant.

-Suposo que tot això et deu semblar una broma, oi?-, em diu amb una tranquil·litat fingida.

-No, senyora-, responc, -em sembla molt seriós.

-Ja-, respon ella amb incredul·litat, -i per això et deus haver pensat que això és un circ. I nosaltres què som, els pallassos?

-No, senyora-, m'hi torno amb educació.- Amb tots els respectes, el pallasso sóc jo, però en un dia com avui això no compta, tots som iguals.

El vocal ha trobat el meu nom al llistat però encara no el guixa. Ell i el president es miren i tot seguit es miren la vocal amb expectació.

-Aleshores què és això? Una mena de protesta original? Què et penses que estàs fent? -, continua la senyora, que eleva massa el to per al meu gust. La gent de les taules contigües es comença a girar cap a nosaltres.

- Miri, senyora- (observo que l'irrita que li digui "senyora" cada cop que responc), -precisament aquí vostè no té cap dret d'interrogar-me sobre el que penso. Són o no són eleccions lliures?.

- Mira, marrec...!-, arrenca ella, però hi intervé el president amb un to conciliador.

- El teu aspecte és irrespectuós, en això sí que tenim alguna cosa a dir.

- No pretenc ser irrespectuós, és la meva condició-, responc.

- És un murri. S'hauria de treure això perquè el poguem reconèixer-, diu la senyora al president i m'assenyala la cara.

-Això ho feu a tothom si, per exemple, porten ulleres de sol o s'han deixat barba? La foto del carnet és antiga i sense res tampoc no m'hi assemblo gaire, i total, no estic pagant res amb tarja de crèdit, només vull votar i prou.

- Et sembla que això és un tràmit, doncs? Se te'n refot? En la teva opinió aquí només estem fent el pallasso?- diu l'altre vocal.

Vull respondre que a mi tant me fa si ells tenen dubtes sobre la utilitat del sistema, però que no m'emboliquin amb les seves suposicions, que no em coneixen de res, quan noto una presència darrere meu. És el mosso d'esquadra de l'entrada que, seguint el seu fi olfacte pels problemes, s'ha acostat a veure què passava i que ara em dedica una mirada severa.

- Faci el favor de treure's el nas de pallasso-, em diu.

2 comentaris:

23 ha dit...

Aquest matí era el matí d'anar a votar.Feia un sol que espetegava, un diumenge ideal per passejar i exercir el meu dret, dutxat i afaitat, la camisa ben planxada i el diari sota el braç. L'estampa del civisme.

Em sumo al tràfic de gent que, imagino, en la seva majoria van o vénen d'anar a practicar l'acte suprem de la democràcia. La única diferència és que jo deixo de caminar uns cent metres abans del col.legi electoral.

Perquè?, us preguntareu. Bé, perquè aquí és on està el meu cotxe, i hi pujo i arrenco i foto el camp lluuuuny d'aquí, lluny de qualsevol cosa que fagi pudor a democràcia i a gent que cregui que el seu vot canviarà (o deixarà de canviar) quelcom i me'n vaig a buscar algun camí remot, on no hi hagi estat mai, per alguna muntanya. Un camí pedregós que es foti bosc endins i on l'aire fagi olor a pi i pel terra hi hagi pinyes i passejaré una estona i pixaré enmig d'alguna clariana mentres xiulo alguna cançó bonica.

Jordi ha dit...

Hahahahahaha
però quin parell!!!
Vota Raluy! O tortell poltrona!