10.4.08

Bab' Aziz

Ara que parlem d'una terra com el Tíbet, on l'espiritualitat més elevada es barreja amb la realitat política més barroera, aprofito per comentar aquesta pel·lícula (al Renoir Floridablanca, no durarà dos dies), rodada en gran part a l'Iran, centre ara de totes les mirades en política internacional. Hi vaig entrar amb una mica de recel, però en vaig sortir francament impactat.

L'argument és senzill: un vell dervix cec i la seva néta viatgen pel desert per participar en una reunió de sufis que se celebra cada 30 anys. El lloc de la reunió és desconegut: per arribar-hi cal guiar-se pel cor. Per aquells que detesteu tot allò que faci olor a new age, us diré que la colla new age difícilment entendrà res d'aquesta pel·lícula amb els seus reduïts esquemes de llibre d'autoajuda. Aquesta pel·ícula no fa olor new age, sinó que desprèn el suau perfum del sufisme, l'amor de l'Amic i l'Amat.

I és que el director, Nacer Khemir, afirma que la funció d'aquesta pel·lícula és política. Vol mostrar el cantó més místic i delicat del món islàmic, el sufisme, per defensar la seva cultura de la calúmnia i barbàrie de què és objecte sota el pretext d'un suposat xoc de civilitzacions, el terrorisme yihadista i altres aberracions.

Aquesta és l'explicació de la ressenya, però no ens enganya pas, perquè amaga molt més. Als crèdits finals descobrim que se sustenta en moltes ocasions de les paraules dels més grans autors del sufisme: Jalaluddin Rumi (coetani de Ramon Llull, fundador dels mevlevi o dervixos giròvags; l'any passat Turquia en va celebrar l'any commemoratiu), Farid Uddin Attar o Ibn Al-Arabi (considerat el més gran dels mestres, pilar de l'Islam; sorprèn descobrir que era originari de Múrcia, però no li dedicaran pas mai un any commemoratiu a Espanya).

Contes, faules, al·legories, frases d'ensenyament amb incomptables capes de significats, subtils enganys als quals el director sotmet l'espectador (per treure a la superfície els nostres condicionaments, potser?). Allò que em va trastocar no van ser les evocadores imatges del desert, ni la impecable fotografia, ni la sensacional banda sonora. Alguna cosa em va passar pel cap però no en vaig ser conscient, com una esgarrifança al clatell. La tornaré a veure.

PS - Compareu als diccionaris i enciclopèdies de qualsevol idioma les definicions de dervix (derviche, darvish) i sufi (sufí, soufi). Quedareu ben sorpresos de les discrepàncies o del to pejoratiu.

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Jo en sé d'una que li agradarà aquesta peli....