19.4.08

Música, quina música? [2]

ESCENA 3
El mateix estudi de ràdio (del primer l'article "Música, quina música?"), el mateix Presentador. Ara l'interlocutor és una actriu de cinema, que presenta disc, la seva primera incursió en el món de la música. El to del presentador ha de resultar menys declamatiu i més afalagador, si això es possible. L'actriu ha de mostrar uns tics infantils pretesament innocents, perquè sap que és el seu ganxo.

PRESENTADOR: La teva faceta com a cantant ens ha sorprès realment, però suposo que devia fer temps que hi donaves voltes a la idea...

ACTRIU: Sí. A l'Institut del Teatre havia fet classes de cant i vaig participar en un parell de musicals amb papers secundaris. Però la vida et porta per uns camins que no t'esperes... I ara he tingut l'oportunitat de reemprendre el camí de la música.

PRESENTADOR: Creus que la teva notorietat com a actriu t'ha ajudat a portar a terme aquest projecte?

ACTRIU: Evidentment que sí. Però no m'agradaria que veiessin en aquest disc l'actriu d'aquesta o aquella pel·lícula, sinó una proposta musical nova i molt vàlida... I crec que, en el fons, el públic té criteri per diferenciar una cosa de l'altra.

PRESENTADOR: Al disc veig que musiques dos poemes de Manel Martí i Col...

ACTRIU: Sí, és el meu poeta preferit, i quan m'ho van proposar, em va encantar.

PRESENTADOR: ... A més de tres estàndards de jazz...

ACTRIU: Sí, m'encanten les veus del jazz, especialment l'Ella Fitzgerald i la Nina Simone. Suposo que deu ser per la meva predilecció pels musicals [riu]

PRESENTADOR: I una cançó infantil?

ACTRIU: Sí [riu]. És una cançó que sempre he volgut fer. És una mena d'homenatge a la meva mare, que me la cantava quan era petita.

PRESENTADOR: Com va anar el procés d'enregistrament, la relació amb els músics?

ACTRIU: Com una seda. Des del moment que me'ls van presentar vam veure que ens portaríem molt bé. Són uns excel·lents professionals, i els arranjaments que han fet són meravellosos.

PRESENTADOR: I quan et podrem veure als escenaris?

ACTRIU: Aquests propers mesos els tinc ocupats amb un parell de pel·lícules, però espero que podrem trobar un espai per fer una petita gira...

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Els tòpics escoltats mil i un cops. Estandards de jazz, cançó infantil, rodejat d'"un grup de magnífics professionals", osigui, mercenaris...

Potser Marlango? Potser Najwa Nimri?

I el cas invers, de cantant al cine...