11.4.08

Música, quina música?

ESCENA 1
Estudi d'una emissora de ràdio. Asseguts a la taula, el Presentador del programa i un Actor famós, que presenta la seva darrera pel·lícula. El to dels dos personatges hauria de ser palesament declamatiu per fer entendre que, malgrat la buidor de l'escenari, l'ego dels dos no deixaria lloc per res més a la sala.

PRESENTADOR: Ha, ha, ha... I digues... Tinc entès que el rodatge no va ser bufar i fer ampolles...

ACTOR: I tant! De fet van passar coses molt estranyes. Dos dies abans d'acabar el rodatge...

PRESENTADOR: Espera, espera. Marc! [adreçant-se al tècnic del control de so, fora d'escena.] Posa'm una musiqueta de fons, alguna cosa de misteri, si us plau. Així ens ambientarem molt millor. [Sona "Una nit a la muntanya pelada", de Mussorgsky/Rimsky-Korsakov. Ara dirigint-se a l'Actor:] Digues, digues, perdona...

ACTOR: Doncs això, dos dies abans d'acabar el rodatge...

(Mentre es pronuncia la darrera frase, la il·luminació va disminuint gradualment, mentre puja el volum de "Una nit a la muntanya pelada". A les fosques i durant uns instants, aquesta peça es barreja amb una música de tipus circense, lleugera i còmica. La peça clàssica marxa poc a poc i queda només la musica de circ durant uns instants a tot volum, fins que torna a marxar gradualment. )

ESCENA 2
El mateix estudi de ràdio, el mateix Presentador. Ara l'entrevistat, però, és un Cantant de pop famós que presenta el seu darrer disc. De fons sonen les cançons d'aquest disc. El Presentador fa la indicació al control de so (fora d'escena) perquè abaixin el volum. Caldria mostrar en el Cantant una certa petul·lància que denoti que posseeix més autoestima que talent.

PRESENTADOR: I com trobes la inspiració? En què t'inspires?

CANTANT: Jo no crec en la inspiració, sinó en el treball diari. La inspiració no ve perquè sí, sinó pel treball. Procuro que, quan vingui la inspiració, em trobi treballant.

PRESENTADOR: I com és una "jornada laboral" per tu?

CANTANT: La meva jornada laboral [riu] comença molt d'hora, cap a les vuit del matí...

PRESENTADOR: Unes hores insòlites per un músic...

CANTANT: Sí [riu]... I just després d'esmorzar em tanco a l'estudi a compondre, fins l'hora de dinar...

PRESENTADOR: Pels crèdits podem observar que t'has envoltat de grans músics, com ara en Pepet, en Lluiset...

CANTANT: Sí, de bon principi tenia ja decidit comptar amb la col·laboració d'amics. Perquè, a banda de ser uns músics extraordinaris, ens uneix una estreta amistat de fa molts anys... A tots els va semblar molt engrescadora la idea de col·laborar al disc, i sense ells i les seves aportacions el disc no hauria sortit tan rodó.

(El mateix que a l'Escena 1, la il·luminació fon a negre i puja el volum de la cançó del nou disc que sonava de fons, però ara es comença a barrejar amb "Una nit a la muntanya pelada", fins que només queda aquesta a tot volum.)

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Ostia, no ho pillo, no ho pillo....quina estas maquinant? Eh?

M'agrada la cursiva d'amics, extraordinaris, i el llenguatge aquest fals, fals dels artistes. La inspiració ve quan estas treballant, des de les vuit del matí!!!

Juas!

fEl! ha dit...

No porto res en concret al cap: simplement, avui dia es tracta la música com una puta.

La peça en qüestió és aquesta:

http://www.youtube.com/watch?v=QhZxTS4UElA

Que bonica... És depriment que el motiu principal es vegi avui dia com un tòpic de peli de terror.

JORDi11 ha dit...

Jo tampoc ho pillo, si és que hi ha algo "amagat", però aquest escrit és immens!