14.5.08

"Dinero", de Miguel Brieva

MITOS DE HOY Y (para nada) DE SIEMPRE

Un home assegut en una butaca llegeix el diari, complagut. Diu "Soy una buena persona, ¡qué leches!". La butaca s'aguanta fent equilibris sobre una enorme pila d'escombraries i residus d'on sobresurten diverses persones que parlen (un televisor, un intel·lectual, un militar, un explotador de mà d'obra del tercer món...).

[Treballador xinès:] El capitalismo es el único sistema posible para los hombres...

[Mascota:] y el crecimiento perpetuo su objetivo...

[Presentador de televisió] Cualquier intento de racionalizar la vida humana para hacerla más justa acaba aún peor... Y eso ha quedado más que demostrado con los comunistas... ¡Esos perdedores!

[Mico d'experiment de laboratori:] Curiosamente, 200 años de fracasos del libre mercado no parecen llegar a demostrar nada a nadie...

[Intelectual:] ¡Calla, caramono!

[Explotador de mà d'obra infantil:] Efectivamente, esto es lo que hay, y hay que estar contentos con ello... A fin de cuentas, no hay bien ni mal, todo el mundo va a lo suyo... Y el hombre es un lobo para el hombre, ya saben...

[Militar disparant:] ¡Occidente... Civilizados... Democracia... Libertad!

[Home amb camisa de força:] ¿Esquizofrenia?


Aquesta vinyeta és obra de Miguel Brieva, dibuixant i guionista i responsable de Dinero (amb el subtítol "Revista de poética financiera e intercambio espiritual"), una sèrie de 5 números que ara s'ha reunit en una edició antològica. Aquest sevillà és un visionari i no estalvia munició per atacar amb tota cruesa els excessos del món capitalista desenfrenat en què vivim, amb una clarividència i una agressivitat que ens deixa parats. A més, insisteix en l'autoengany en què estem immersos, en què considerem llibertat el fet de poder escollir entre dues marques de producte. El volum es compon de vinyetes humorístiques amb alguns escrits força interessants.

Per qui es pensi que l'atac al capitalisme està massa vist i és massa fàcil en l'humor gràfic, que hi doni un cop d'ull. L'humor deixa de ser àcid ("com es passa!", riem complaguts al sofà de casa nostra) i de sobte deixa de tenir gràcia i esdevé estranyament lúcid, segurament més útil que tota la xerrameca de la patulea autocomplaent de les tertúlies radiofòniques...

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Si més d'un cop he vist comics d'aquest paio però feien una mica de por, no sabia ben bé per on anava...però vist els comentaris...JA ME'L DEIXARAS!!! (quan te torni el gipi, clar!)