31.5.08

EL PENJOLL
(crossover blocaire)

Taipei, gener del 2003

El contacte diari amb la llengua xinesa, i especialment amb l'escriptura, em va recordar un episodi passat que va girar al voltant d'un caràcter xinès.

Fa uns quants anys, potser objectivament més que els que percebo, una noia amb qui aleshores sortia em va regalar un penjoll en forma de medalla. El disc, lacat en negre, contenia un caràcter xinès de color vermell. Més per curiositat que per desconfiança, perquè ella tot just havia tornat dels campaments cristians de Taizé i suposava que m'hi devia comprar el penjoll empesa per un radiant amor ecumènic pel proïsme, li vaig demanar què volia dir aquell caràcter. "Confiança", va respondre, i em vaig emocionar davant d'aquella ferma aposta per la nostra jove i atabalada relació. Allò que ella no m'havia pogut dir obertament, algú altre ho havia gravat en aquell tros de metall a mode de declaració de principis.

Però el llenguatge s'exposa a l'equívoc constantment, i el xinès, per més que no el coneguéssim, no se n'escapava. Els companys de la facultat que tot just començaven a estudiar xinès confirmaren que aquell signe bé podia voler dir confiança, però m'avisaven que també podia voler dir carta. Lluny de deixar-me endur per la petita decepció, em vaig dir que una carta era en certa manera una forma de dipositar la confiança en l'altra persona. Que mai no hem pensat què podia passar si aquella carta arribava al destinatari inapropiat? O que passaria si el destinatari traïa la nostra confiança i deixava llegir la carta a qui no tocava? Aquest nou gir em va fer apreciar més aquella medalleta, perquè amb aquest nou significat els conceptes de confiança i de relació entre dues persones lligaven a la perfecció.

I novament, el llenguatge (sí, també el xinès) s'exposa a manipulacions, perversions o malinterpretacions. D'entrada, per confiança havia entès fidelitat. Posem que ella, arribat el moment, m'hagués dit secament: "t'ho dic amb tota confiança, t'estic posant les banyes". Sona estrany, però seria contradictori? També podria dir: "t'ho diré amb franquesa, et faig el salt". Ésser franc vol dir ésser fidel? Tenir confiança en algú vol dir necessàriament esperar-ne la fidelitat? Més aviat confiar en algú és esperar que faci allò que faci que creiem que ha de fer. I la veritat és que va arribar un moment en què esperava que em tornés a plantar les banyes, més que res perquè entenia la seva manera de ser i entenia que aquell era el següent pas. Segons aquesta definició de confiança, doncs, jo estava confiant en ella, però confiava que no em fos fidel.

Deixant de banda el cinisme, no cal dir que tot allò em va fer mal i, en acabat, vaig desar fotos i d'altres andròmines que ella m'havia regalat en un sobre amb tanca adhesiva. També hi vaig entaforar el penjoll, però tot i tenir-lo amagat i precintat, recordava vivament aquell caràcter, i durant els primers temps posteriors al trencament, l'evocava amargament i el convertia en el centre de l'escarni i la hipocresia de què jo havia estat objecte. "Quines penques que té", pensava sovint. Gràcies a aquell penjoll, jo havia estat fidel més per militància que no pas per pur convenciment. Potser aquest era el veritable significat del penjoll; potser ella confiava que jo continuaria essen el noi ferm i lleial tal com m'hi vaig presentar per primer cop.

Anys després, a Taipei, vaig redescobrir aquell caràcter xinès enmig d'un garbuix de pals i ratlletes. El primer cop que el vaig identificar, no sé si al rètol d'una botiga, el cap se me'n va anar enrere en el temps tan vivament com un flaixback de pel·lícula. Passats uns dies i havent-lo vist pertot, vaig tenir prou coratge i motius per demanar a un taiwanès què volia dir.

El noi va moure el cap indecís amb la resposta. Vaig provar d'ajudar-lo: "vol dir 'confiança', oi?" i ell va assentir a desgrat. Aleshores em va explicar que aquell caràcter, xin, volia dir moltes coses, que tot depenia dels altres caràcters que l'acompanyessin. Podia voler dir 'confiança', 'carta', 'trust', el terme financer (és clar que això vol dir 'confiança' en anglès), 'comunicació'... De fet a les botigues de telefonia mòbil trobaves sempre aquest caràcter en alguna banda del rètol.

Vaig restar pensatiu i un pèl avergonyit per la simplicitat del meu plantejament. Se'm va fer palesa una cosa que ja sabia però que volia que fos una excepció en el meu cas: que una paraula sola no té cap significat, que no és més que una peça que encaixa amb d'altres per formar una idea. Una paraula sola, perquè tingui significat, ha d'anar unida a una expressió, a un moment, a la intenció de qui l'articula. Tota sola és una criatura òrfena i buida. Buida com un mot brodat en una samarreta, en un jersei d'esport, en un bolso de moda. El llegim, l'entenem però no el comprenem, no sabem què hi fa, fins i tot destorba. Què hauria de tenir de diferent un caràcter xinès, a banda de la seva bellesa estètica i de l'admirable espontaneïtat del traç? És també, al cap i a la fi, un gargot buit, una paraula sense amo que li insufli un significat.


[Dic crossover perquè la realitat taiwanesa vista des dels ulls d'un català és avui competència merescuda d'un altre bloc, Un cel ple de brases.]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Els símbols poden tenir molts significats alhora, tot depèn de com els interpretis. Igual que les paraules que tot i tenir un significat molts cops sembla que els hi manqui, a vegades una mateixa paraula pot significar coses ben diferents en funció de qui la digui o qui l'estigui escoltant.
I parlant de símbols, coneixes el llibre de les mutacions o I Ching?

_______
___ ___
___ ___
___ ___
___ ___
_______

Blimunda

Jordi ha dit...

Si, és curiòs no? Me'n recordo del penjoll. Segur que vaig fer un dels meus comentaris desbarrants-sense-tacte. No coneixia la història...

Però això amb les "lletres" aquestes xineses passa molt, no? Vull dir que tenen significats que aparentment semblen molt diferents però que no són res més que una relació d'idees d'una cultura que ha evolucionat totalment separada de nosaltres..o d'ells. Comunicació, confiança...Estic molt d'acord...tenen molt a veure...

Ja que has fet un crossover, ara toca un spotlight on o un what if, no? Rollo Hawkeye en solitari..ehem.

Fiuuuuuuuuuuu

Òscar Morata ha dit...

No m'hi havia fixat abans del teu post, però diumenge el vaig veure en més d'un lloc. Per començar, a l'hotel on estava.

Clar que em cuido bastant de preguntar res. Em va semblar veure el mateix "poster"/rotllo que tens a casa Fel, vaig preguntar i em van dir: un símbol budista. Guais!