16.5.08

Comment te dire adieu...Ós Polar

L'ós polar ha estat inclòs a la llista d'espècies amenaçades dels Estats Units d'Amèrica i, per tant, a partir d'ara restarà protegida, tal com a anunciat Dirk Kempthorne, secretari de Interior, després d'una sentència judicial que obligava al govern a pronunciar-se abans de dimarts. Però, com tot en aquest món que es creua amb interessos petrolífers i gasístics, s'ha aprovat amb grans dosis de cinisme i "estipulacions" a la protecció que no són res més que una porta oberta a mantenir l'status quo.


Primer de tot, en cap moment s'ha volgut relacionar l'escalfament global i la pérdua de l'hàbitat d'aquest úrsid. Moltes empreses petrolieres tenen molts afers en marxa en les zones gelades que frequenta l'ós i no volen per res del món més restriccions que les que ja imposa la llei de protecció de mamífers marins. Per una altra banda, des de diverses organitzacions es preten que la defensa d'animals directament afectats per l'efecte hivernacle (com els coralls) sigui una eina per retallar les concessions a les empreses petrolieres, carboníferes,etc i altres industries contaminants. Així el fet de no explicitar que la destrucció de l'hàbitat de l'ós blanc és degut a aquestes empreses, és com desconnectar la causa i l'efecte i treure tota la culpabilitat (i deures) al principal culpable. En fi, que seguiran destruint el seu hàbitat tant de manera directa com indirecta.

Un altra raó que al·leguen per no incloure el supòsit de l'escalfament és que a la Llei de Espècies Amenaçades del 1973 no es fa cap referència a "l'escalfament global" (llei a la qual Kempthorne es va oposar aferrissadament a la seva época) i que, per tant, no és un valor a tenir en compte. A més a més, l'Administració ja ha declarat més d'un cop que no està obligada a eliminar les causes del declivi de les espècies amenaçades i que no pensa retallar les emissions de gasos hivernacle (tal com van deixar clar a Kyoto).

Però l'escàndol arriba quan el vicepresident Dick Cheney va provar de bloquejar la decisió. Després es van redactar dos informes contradictoris sobre la protecció i fins darrera hora (i per l'obligació de la sentència judicial) el secretari de Interior no es va decidir per incloure'l a la llista d'espècies amenaçades però carregant l'Acta amb un munt d'estipulacions que pretenen protegir els interessos econòmics abans esmentats.

Fins aquí les males notícies. Com bé deveu saber, la majoria dels ossos polars es troben en territori canadenc (uns 15500 sobre 25000 ossos a la regió àrtica). Així, amb la nova protecció, es prohibeix la importació de pells a territori dels EUA, el trofeu majoritari de les caceries més que freqüents que realitzen ciutadans iankees per terres canadenques. Una manera indirecta de protegir l'animal fora de les seves fronteres.

I per acabar, la cirereta: una organització de defensa de drets (¿?) de Sacramento, la Pacific Legal Foundation, recorrerà la decisió ja que, segons ells, és inaudit que es protegeixi un animal la població del qual està en augment. De veritat, la gent que es creu que la biologia es saber com creix una planta, haurien de fer una mica de repàs a la biologia de poblacions, per començar.