20.5.08

Modestos indicis de la misèria del capitalisme (2)

Fa un parell de setmanes que observo un curiosa tendència: tot-terrenys bruts. Quina novetat, direu, la ciutat en va plena, de cotxes bruts on algú ha escrit amb el dit al vidre de darrera "Lávalo, guarro" (amb ortografies més o menys creatives). La diferència és que aquests 4x4 estan bruts d'esquitxades de fang. Això sí que us suggereix una altra cosa, oi?

Doncs sí, darrerament veig tot-terrenys els propietaris dels quals es fan el ronso a l'hora de netejar-los. Ahir en vaig veure un d'esplèndid, esquitxat d'un fang argilós fins al sostre, les finestretes del seient de darrere tapades fins dalt de merda! Renoi, aquest devia entrar al gual (no el territori de depredació de la grua municipal, sinó que aquí s'entèn el pas practicable d'un rierol) cridant Banzai! Segur que el propietari, en mirar-se el cotxe des de fora un cop a casa, es devia sentir una mena de Jackson Pollock: "Aquesta m'ha quedat realment bé, fluïda, dinàmica, expressiva". La meva enhorabona als artistes.

I com aquest, n'he vist força d'altres. Fins i tot he vist una moto BMW amb ànsies de rally París-Dakar, amb una pasterada de fang sec tan grossa als baixos que em costa creure que pugui tornar a accionar el cavallet. I així s'hi va estar dues setmanes.

És curiós, un propietari que sens dubte esbroncaria el grupet d'adolescents que la fan petar al carrer repenjats contra la seva preuada possessió, triga a corregir un situació més perjudicial per al bon estat d'un vehicle com és el fang sec. Per tant, cal llegir-hi una intenció. Amb això sembla que ens vulgui dir: "Sí, ja ho sé, els tot-terrenys estan de moda, però la majoria són una colla d'esnobs que el fan servir per anar de casa a la feina i de la feina a casa. Jo, en canvi, tinc esperit aventurer i m'agrada obrir nous camins".

Abandonat el missatge tradicional dels anuncis d'aquesta mena de ferralla, vagament al·legòric a la virilitat i la potència sexual, hem interioritzat un missatge nou, que ens diu que el món encara no està del tot asfaltat (ja falta menys, tranquils) i que aquests vehicles serveixen per a proporcionar experiències i satisfer les nostres ànsies expansives, a més a més d'oferir als nostres fills uns records d'infància excepcionals. Ens llancem, doncs, a cercar terreny inexplorat, sentint-nos com pioners que obrim a cop de parafangs un nou camí. I com aquest món és així, no n'hi ha prou amb viure les experiències de forma aproximada a com ens les venen als anuncis, sinó que les hem de demostrar. L'esquitxada al cotxe esdevé, doncs, una prova de la nostra proesa. Una prova, dic? No, l'esquitxada assoleix la categoria d'un trofeu de cacera!

De sobte m'envaeix una estranya tristesa. A tot arreu i amb el suport de qualsevol mena de producte al nostre abast, autoengany i compensacions mentals.

2 comentaris:

Manji ha dit...

Fantàstica l'observació. Això, la febre dels quads, la velocitat desmessurada a les carreteres... Tot simptomes inequívocs d'una auténtica pandèmia psicosocial que tard o d'hora ens portarà al desastre.

La gent cada vegada està menys a gust dins de la gàbia. De moment estem buscant alternatives, penjant-nos dels neumàtics vells i baixant pels tobogans. Quan això ja no valgui suposso que una guerra o algún tipus d'event traumàtic ens retornarà a la patética felicitat de viure sempre entre reixes.

P.S: Llegit a un vidre brut: "Ojalá mi novia fuese tan guarra". Autèntica poesia.

23 ha dit...

Seguint en la mateixa línia, veurem abrics de pell tacats de sang dels propis animals? Seria com dir al món: "a aquestes deu guineus les he matat jo sol... bé, jo sol i el meu Kalashnikov".

I respecte als cotxes orgullosament bruts, és veritat, estan proliferant. O hi ha molta consciència en quant a l'estalvi d'aigua o és com lluïr un esperit intrèpid, així com una protecció al mortal argument de:

- Perquè vols un 4x4 si només l'agafes per anar per asfalt?

Un cotxe brut fins al sostre és una resposta anticipada. Una resposta que bé podria ser "vaig sovint al camp" o, millor, "vaig de tant en tant al camp" o, aposto per aquesta, "vaig de tant en tant al camp, de fet es podria dir que només hi vaig quan plou, per tal d'embrutar-me una mica el cotxe i que no sembli el típic inepte que es compra un cotxe del tamany d'un autobús amb rodes de tractor per anar de Sagrera a Diagonal Mar, que ve a ser el que faig vint dies al mes, però ara bé, el dia mensual en què vaig al camp... quines guarrades faig amb el cotxe...!"