30.6.08

Llengües minoritàries, minoritzades i minoritzants

L'altre dia una persona estudiosa de les llengües em feia un comentari sobre les llengües minoritzades. Em va xocar l'adjectiu: minoritzades. Esperava sentir minoritàries, però instantàniament vaig assentir, en entendre tota la càrrega de significat que s'amaga al darrera d'aquesta variant. Li ho vaig fer notar i vam fer una mica de reflexió al respecte.

Cap llengua no és minoritària, en el sentit que no té res semblant a allò que tenen els cinemes o les discoteques, és a dir un límit d'aforament. Us ho imagineu? "Aquesta llengua és minoritària; no la poden parlar més de 10 milions de persones al món, si no es desvirtua i es desintegra". Més aviat, una llengua és minoritzada, és a dir, el seu ús s'ha limitat a una situació d'inferioritat en relació amb el seu àmbit d'ús social, el seu territori natural, etc. Les raons no s'han de trobar en les aptituds naturals d'aquesta llengua, sinó en raons polítiques. Minoritzada vol dir que una llengua ha estat reduïda forçosament a una situació minoritària. Minoritària no contè aquest matís, més aviat sembla que parlem d'una llengua alternativa, peculiar, els parlants de la qual s'entesten a parlar per raons obscures. No res d'això.

Per la mateixa raó, cap llengua tampoc no és minoritzant, en el sentit que tota sola empeny les llengües veïnes o amb les quals coexisteix a una situació d'inferioritat. No hi ha llengües bones i dolentes, llengües opressores i oprimides. Són l'extensió de la situació política i social.

Una llengua no és més "apta" que una altra, com si establíssim una mena de darwinisme lingüístic. En les nostres terres, aquesta és la tàctica encoberta del nacionalisme espanyol: que la fruita madura caigui pel seu propi pes (ara, que si podem sacsejar-ne la branca sense que es noti gaire, millor). Darrera una aparent no intervenció ("que guanyi el millor"), es deixa que la llengua minoritzada s'ofegui i desaparegui tota sola. La seva desaparició s'atribueix a la llei del més fort o establint paral·lelismes amb la societat de consum: un producte que no atreu els consumidors mereix desaparèixer (encara que se l'acostumi a col·locar al prestatge més alt, menys il·luminat o més allunyat de la botiga). Tot plegat una trampa, perquè s'atribueixen a les llengües unes característiques i capacitats que de fet provenen de l'statu quo polític, econòmic i social.

De manera que res de llengua minoritària (com volent dir "vosaltres us ho heu buscat"), sinó llengua minoritzada.

5 comentaris:

Oscar ha dit...

Dos apunts.

Potser minoritària a seques només indica que hi ha poca gent en comparació amb altres llengües veïnes, no?.

Com ja saps, la no intervenció és només aparent, per qui no la vol veure, hi ha més de 150 o 200 lleis o disposicions que "defensen" (imposen?) l'espanyol a l'Espanyeta; com a França també tenen un munt de lleis "defensant" el francès, molt més enllà del que molts ignorants diuen del català. És qüestio de poder i mala llet, com tantes altres coses al món. Darwinisme cabró.

fEl! ha dit...

Sí, potser només indica això, però trobo que "minoritzada" té un matís molt interessant, oi? Es veu que acadèmicament s'ha adoptat aquesta forma respecte a "minoritzada"?

És veritat, la "no intervenció" és de fet un acte de cinisme pur i dur, perquè s'ocupen de blindar la seva llengua i clamen que no es respecten les regles del joc quan, lluny de blindar una llengua minoritzada, s'intenta protegir-la mínimament.

fEl! ha dit...

Vull dir, que acadèmicament s'ha adoptat aquesta forma respecte a "minoritària"

Jordi ha dit...

per tutatis!!!!

bachiller ha dit...

¿per qué una llengua majoritaría pot ser minoritzda?
alguien me lo puede esplicar?