11.7.08

Jo balcanitzo, tu balcanitzes...

El nacionalisme espanyol comença a descobrir (o descobrir-se) l'altre sentit d'un neologisme verbal que va tenir força èxit fa uns anys: la balcanització. Ells la van adoptar com a la desmembració -segons ells ad infinitum- de l'estat anomenat "modern" en múltiples nacionalitats, ètnies, comunitats o com en vulgueu dir.

El retorn a l'Edat Mitjana! Fins ara els defensors més agosarats de la unitat hispànica feien servir aquella comparació tan nostrada com era "les taifes", en referència a la desmembració que patí la Península en múltiples regnes (més aviat nuclis de poder; només un idiota compararia aquelles unitats de govern amb els estats d'avui dia) als inicis de la davallada de l'Al-Andalus.

Ara, la balcanització adopta un altre sentit. Amb aquest terme atribueixen als catalans unes ànsies nacionals caricaturesques, i ens tracten de montenegrins capriciosos o gasius. D'acord, juguem que sóc Montenegro... Aleshores, tu ets Sèrbia?

Ahir apareixia un article d'opinió d'en Vicent Partal a Vilaweb (gràcies, Òscar) en què comparava la deriva inicial del nacionalisme serbi amb els cada cop menys dissimulats intents del nacionalisme espanyol d'esclafar la diferència. El trobo un pèl massa exagerat, però quan coincideix amb el reportatge de Telemadrid i algunes veus del sector del turisme en protesta perquè a algunes "comunitats" se'ls acut fer servir la seva llengua amb els turistes, si alguns parlen de balcanització, que estiguin disposats a assumir el seu paper dins la balcanització.

"Això de la tolerància és una cuento xino", deia un, "has de fer cua a l'atur amb un moro davant i fer veure que no passa res". Cau el vel i apareixen les veritables aberracions de pensament que s'han intentat reprimir durant tant de temps. La tolerància entesa com a claudicació, humiliació, una condescendència beatífica però fingida, així sembla entendre-ho el nacionalisme espanyol. No hi ha hagut cap canvi substancial: ara simplement es diuen les coses pel seu nom i se simplifica el mecanisme de la mentida i la calúmnia perquè arribi més ràpid a més gent. Assumir responsabilitats (perquè radicalitzar el personal sempre té un preu i una responsabilitat molt més grans que els que veiem inicialment) queda aplaçat per als temps de pau.

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Això ja ho deia l'Obiols, no?

Espero que la penya es tranquilitzi una mica perque jo no tinc ganes que un franctirador em foradi els budells per algun carreró de la Ribera...

Tot dit. Fa masses anys que no bombardejen bcn