31.10.08

Banksy a Nova York

Prosseguint el seu peregrinatge, Banksy va aparèixer a Nova York a primers d'octubre de la millor manera que sap fer: amb grans parets pintades. Un ratolí (o una rata?) mastodòntic inflat de clembuterol

o un parell de cabines de telèfon en una situació compromesa...


I poc després, la inaguració d'una botiga d'animals ben especial: la Village Pet Store And Charcoal Grill, situada al Soho. En realitat és una "instal·lació efímera" (quins paraulots!) o una "exposició d'art" promoguda pel Wooster Collective. Allà trobem peix arrebossat flotant en una peixera, chicken McNuggets peixent-se de salsa barbacoa, hot dogs i salsitxes tancats en gàbies com si fòssin serps, etc. Feu una ullada a aquest enllaç.


El més curiós és que no hi ha ni un sol dibuix o pintada i així és pràcticament impossible saber que l'autor és Banksy. L'objecitu era un altre ja que, en paraules de l'autor, l'exposició vol "qüestionar la nostra relació amb els animals i l'ètica i la sostenibilitat de les granges industrials". Tot un enfant terrible aquest home...encara que no calia gaire justificació, com els seus grafitis que es comprenen a la primera ullada.
28.10.08

Banksy a Nova Orleans

Com si fos una lluita de superherois contra el superenemic, Banksy (muralista o artista grafiter, un terrorista de la pintura) va dirigir-se a Nova Orleans per respondre als atacs d'un famós antigrafiter local, en Fred Radtke, més conegut com "The Grey Ghost", ja que es dedica a cobrir amb pintura grisa tots els grafitis que troba.


L'objectiu era doble: era finals d'agost i un nou huracà amenaçava la ciutat just tres anys després del desastre del Katrina. I Banksy volia mostrar amb els seus dibuixos la situació desastrosa de la neteja i reconstrucció de la ciutat. En aquest enllaç teniu la galeria de la dotzena llarga de murals que va fer. Personalment, el que més m'agrada és el que veieu aquí dalt: militars robant electrodomèstics.

Les darreres informacions apunten a que Banksy ha envaït Nova York amb els seus grafitis... i una botiga de mascotes ben especial. Però això serà en un altre post.
14.10.08

La plaga

Aquell dia, els catalans es van llevar absolutament revolucionats. Havia començat a ploure a trenc d'alba i fins ben entrades les vuit del matí no va parar. Als més matiners els va enxampar al carrer, amb el previsible ensurt, mentre que els altres es quedaven glaçats quan pujaven les persianes de casa per guaitar com pintava el dia.

Ens podem imaginar que una pluja de granotes tan sostinguda i seguida, encara que només durés un parell d'hores, seria capaç de trasbalsar una societat, però el públic, tot i quedar esgarrifat i esmaperdut, semblava mantenir la calma. A banda de les multimilionàries destrosses i la confusió provocada, la població no es va deixar endur pel pànic. Durant el matí vam sentir a parlar de múltiples contusionats, però miraculosament no es va haver de lamentar cap mort.

Fins i tot, un cop va parar de ploure, els tertulians radiofònics esbossaven a correcuita comentaris escaients, i cercaven com desesperats el nom científic d'aquells bèsties i frases famoses relacionades amb elles. Els més clàssics i previsibles recorrien a la Bíblia.

Les brigades de neteja van haver de concentrar una dura jornada de feina en unes poques hores, i molts ciutadans van provar de preparar alguna recepta amb aquelles bestioles, que sempre s'ha dit que és una vianda que vesteix molt. No va faltar qui va dir que en temps de crisi allò era un manà del cel, pero això no hauria fet cap gràcia als propietaris d'hivernacles del Maresme.

Pel que es va saber ja a les primeres hores, havia plogut consistentment per tot el territori. A mig matí totes les mirades es dirigien als responables de la Generalitat. El conseller de Medi Ambient anunciava ja a la ràdio que s'havia activat el pla BibliCat, que, com vam saber aleshores, era un pla d'emergència ideat en casos de plagues bíbliques. L'entrevistador, sorprès, li va preguntar si pensava que allò era una plaga bíblica, i el polític responia que, tot i no ser especialment creient, no n'estava segur i que calia estar preparat per a tot.

El cert és que en els dies posteriors no van tornar a ploure granotes ni va haver cap altre fenomen meteorològic extraordinari. Com és habitual en aquest món, l'esdeveniment va perdre importància ben aviat. A Madrid, a un dirigent del PP se li escapava a micròfon obert que els catalans feien el ploramiques "por cuatro ranitas de nada" quan les delegacions catalanes anaven a demanar ajut al govern central pels quantiosos danys. Un diputat d'ERC afirmava durant una calçotada que allò era una prova més que els catalans érem el poble escollit, tal com els va passar als jueus durant el seu èxode a Egipte: "catalans, resistim les plagues i serem capaços de separar les aigües". Amb aquests elements els mitjans van tenir prou material nou per continuar les seves picabaralles polítiques quotidianes i aparcar l'esborronadora precipitació de batracis. Els programes d'entreteniment establien relacions curioses i pretesament gracioses sobre el tarannà català i el comportament de les granotes, i tot semblava apuntar que l'esdeveniment es reduiria a una anècdota intranscendent.

Aviat se li va requerir al conseller de Medi Ambient per què continuava activat el pla BibliCat. El conseller, lluny de tranqui·litzar la població, va advertir que ens havíem de preparar pel pitjor, que no sabíem quan podia arribar una plaga de llagostes o que fins i tot -i en aquest punt va fer una pausa assajada, com si dubtés de dir-ho o no- era possible que un dia els rius baixessin "plens de sang".

Tot i que inicialment els pagesos van insistir en la menció a una possible plaga de llagostes per demanar més ajuts per preparar-se per una invasió tan voraç, la visió de l'Ebre, l'Onyar, fins i tot de l'escanyolit Francolí corrent amb un dens color vermell negrós va acabar de disparar la imaginació de la població, que a partir d'aleshores es van començar a mirar els rierols pudents i oblidats de tota la vida amb malfiança.

Hi va haver un capítol de psicosi, quan va aparèixer una taca vermella en un rierol d'Osona. Un cop que totes les televisions s'hi van desplaçar per retransmetre en directe l'inici de la temuda plaga, es va descobrir que no era altra cosa que un vessament il·legal d'un escorxador proper.

Davant les crítiques per la irresponsabilitat de les seves declaracions, el conseller de Medi Ambient contraatacava insistint que no pretenia infondre por als catalans. Ans al contrari, deia, estem preparats gràcies al pla BibliCat, però que volia que els catalans fossin conscients que allò que havia passat una vegada podia passar una altra, i que l'única pista de què disposaven aleshores per saber quin seria el següent fenomen eren les Sagrades Escriptures, i que els rius sangonosos eren a l'ordre del dia quan es tractava de plagues.

Al conseller se li començava a endevinar una estranya lluentor als ulls, profunda però alhora inquietant, i les seves afirmacions esdevenien cada cop més vehements. Fins i tot en les comparecències conjuntes amb el President de la Generalitat, semblava que el Molt Honorable s'encongís davant la seva presència. Feia ja tres setmanes de la pluja de granotes, i hom diria que la gent estava més confosa i atemorida aleshores que ençà. D'on vindria la següent plaga?
11.10.08

Postals: Paris

Tornem amb les postals, aquest cop a Paris. Primer quatre de bastant antigues de la sèrie "Paris .. en Flanant" que, per mi, tenen la seva gràcia, sobretot aquesta primera: "Les bouquinistes du quai de la Tournelle". La boirina, els pintors i els seus dibuixos exposats, un guàrdia allà al fons i barrets de tots els tipus:
Aquí "La Gare du Nord et le boulevard Denain" (1958). M'encanta que apareguin cotxes a les postals, puc perdre una bona estona intentat esbrinar quins cotxes es poden veure. Ah, i què fa aquest fanal en primer pla?

Un altre clàssic el "Moulin Rouge". El darrer cop que vaig estar a Paris vam passar per aquests carrers plens de peepshows i locals de kebaps i shawarmes. No feia pinta que tingues ja gaire glamour el Moulin Rouge:


I la típica i tòpica postal: la Notre-Dame, amb el cavall de Carlemagne a la banda de la dreta i la brutícia acumulada a les parets. Ara hi ha una esplanada on no hi passen cotxes i milers de turistes perillosos armats amb tot tipus d'artilugis digitals:

I per acabar, una postal més moderna. I per no perdre el costum, una postal horrible. L'Arc de Triomf il·luminat des d'un angle i una composició nefasta. No és que és pugui fer gaire cosa amb aquest tipus de monuments d'onanisme-faraònic però fer-la així es buscar molt el desastre. Més boira i unes dones esperant un bus (¿?) ... i moltes branques!:

10.10.08

CCCP: Cosmic Communist Constructions Photographed

El fotògraf camboià Frederic Chaubin té entre les seves aficions la de fotografiar edificis estranys de les décades dels 70 i 80 que es troben (o trobaven) escampats arreu de la despareguda URSS. El resultat és ben curiós: arquitectures de ciència ficció, figures impossibles i deliris onírics.

Druzhba Holiday Center Hall, Yalta, Ukraine.
Els serveis secrets dels EUA van sospitar que era una plataforma de llançament de míssils
Ministeri de Carreteres, Tbilisi, Geòrgia

Wedding Palace, Tbilisi, Geòrgia

Universitat Politècnica, Minsk.

Fa pocs mesos va presentar la seva obra a Nova York sota el títol de "CCCP: Cosmic Communist Constructions Photographed". L'home està continuant la seva cacera: el darrer lloc on sembla que ha passejat la seva càmera és a Armènia. Material no li deu faltar, no.
1.10.08

Sabem el que mengem?

A mitjans d'agost va aparèixer la quarta edició de la "Guía roja y verde de alimentos transgénicos", publicada per Greenpeace i que podeu descarregar lliurement en format pdf.

Ja sabeu que soc una mica crític amb aquesta organització, sobretot en el seu departament de comunicació (és a dir, en limitar-se a utilitzar les llengües dominants a cada país i, de vegades, ni això) i l'aura d'il·luminats per la veritat que transmeten de tant en tant (paranoies meves, suposo).

Però critiques de forma a banda, penso que aquesta guia és un deure per tot aquell que vulgui realitzar un consum (d'aliments en aquest cas) responsable i étic. O si més no, que no sigui brut.

La guia consisteix en res més que un llistat d'empreses en el que, per una banda, tenim les companyies que han declarat públicament que no utilitzen cap tipus de transgènics en el procés d'elaboració del producte en qüestió i, per una altra banda, les empreses que o bé han declarat utilitzar-ne, o bé no han declarat res, o han estat enxampades per Greenpeace mateix amb el seus anàlisis independents (per exemple, detecció de marcadors de transgènics com la toxina Bt)

Feu-li una ullada. Un punt positiu rau en que totes les cerveseries han afirmat ser lliure de transgènics. Els negatius són molts i sorprenents: la quantitat d'aliments dietètics i d'alimentació infantil marcats en vermell i, sobretot, que hauré de de deixar de afartar-me de Filipinos, un dels meus vicis més profunds.

(gràcies a la Núria per la informació..)