14.10.08

La plaga

Aquell dia, els catalans es van llevar absolutament revolucionats. Havia començat a ploure a trenc d'alba i fins ben entrades les vuit del matí no va parar. Als més matiners els va enxampar al carrer, amb el previsible ensurt, mentre que els altres es quedaven glaçats quan pujaven les persianes de casa per guaitar com pintava el dia.

Ens podem imaginar que una pluja de granotes tan sostinguda i seguida, encara que només durés un parell d'hores, seria capaç de trasbalsar una societat, però el públic, tot i quedar esgarrifat i esmaperdut, semblava mantenir la calma. A banda de les multimilionàries destrosses i la confusió provocada, la població no es va deixar endur pel pànic. Durant el matí vam sentir a parlar de múltiples contusionats, però miraculosament no es va haver de lamentar cap mort.

Fins i tot, un cop va parar de ploure, els tertulians radiofònics esbossaven a correcuita comentaris escaients, i cercaven com desesperats el nom científic d'aquells bèsties i frases famoses relacionades amb elles. Els més clàssics i previsibles recorrien a la Bíblia.

Les brigades de neteja van haver de concentrar una dura jornada de feina en unes poques hores, i molts ciutadans van provar de preparar alguna recepta amb aquelles bestioles, que sempre s'ha dit que és una vianda que vesteix molt. No va faltar qui va dir que en temps de crisi allò era un manà del cel, pero això no hauria fet cap gràcia als propietaris d'hivernacles del Maresme.

Pel que es va saber ja a les primeres hores, havia plogut consistentment per tot el territori. A mig matí totes les mirades es dirigien als responables de la Generalitat. El conseller de Medi Ambient anunciava ja a la ràdio que s'havia activat el pla BibliCat, que, com vam saber aleshores, era un pla d'emergència ideat en casos de plagues bíbliques. L'entrevistador, sorprès, li va preguntar si pensava que allò era una plaga bíblica, i el polític responia que, tot i no ser especialment creient, no n'estava segur i que calia estar preparat per a tot.

El cert és que en els dies posteriors no van tornar a ploure granotes ni va haver cap altre fenomen meteorològic extraordinari. Com és habitual en aquest món, l'esdeveniment va perdre importància ben aviat. A Madrid, a un dirigent del PP se li escapava a micròfon obert que els catalans feien el ploramiques "por cuatro ranitas de nada" quan les delegacions catalanes anaven a demanar ajut al govern central pels quantiosos danys. Un diputat d'ERC afirmava durant una calçotada que allò era una prova més que els catalans érem el poble escollit, tal com els va passar als jueus durant el seu èxode a Egipte: "catalans, resistim les plagues i serem capaços de separar les aigües". Amb aquests elements els mitjans van tenir prou material nou per continuar les seves picabaralles polítiques quotidianes i aparcar l'esborronadora precipitació de batracis. Els programes d'entreteniment establien relacions curioses i pretesament gracioses sobre el tarannà català i el comportament de les granotes, i tot semblava apuntar que l'esdeveniment es reduiria a una anècdota intranscendent.

Aviat se li va requerir al conseller de Medi Ambient per què continuava activat el pla BibliCat. El conseller, lluny de tranqui·litzar la població, va advertir que ens havíem de preparar pel pitjor, que no sabíem quan podia arribar una plaga de llagostes o que fins i tot -i en aquest punt va fer una pausa assajada, com si dubtés de dir-ho o no- era possible que un dia els rius baixessin "plens de sang".

Tot i que inicialment els pagesos van insistir en la menció a una possible plaga de llagostes per demanar més ajuts per preparar-se per una invasió tan voraç, la visió de l'Ebre, l'Onyar, fins i tot de l'escanyolit Francolí corrent amb un dens color vermell negrós va acabar de disparar la imaginació de la població, que a partir d'aleshores es van començar a mirar els rierols pudents i oblidats de tota la vida amb malfiança.

Hi va haver un capítol de psicosi, quan va aparèixer una taca vermella en un rierol d'Osona. Un cop que totes les televisions s'hi van desplaçar per retransmetre en directe l'inici de la temuda plaga, es va descobrir que no era altra cosa que un vessament il·legal d'un escorxador proper.

Davant les crítiques per la irresponsabilitat de les seves declaracions, el conseller de Medi Ambient contraatacava insistint que no pretenia infondre por als catalans. Ans al contrari, deia, estem preparats gràcies al pla BibliCat, però que volia que els catalans fossin conscients que allò que havia passat una vegada podia passar una altra, i que l'única pista de què disposaven aleshores per saber quin seria el següent fenomen eren les Sagrades Escriptures, i que els rius sangonosos eren a l'ordre del dia quan es tractava de plagues.

Al conseller se li començava a endevinar una estranya lluentor als ulls, profunda però alhora inquietant, i les seves afirmacions esdevenien cada cop més vehements. Fins i tot en les comparecències conjuntes amb el President de la Generalitat, semblava que el Molt Honorable s'encongís davant la seva presència. Feia ja tres setmanes de la pluja de granotes, i hom diria que la gent estava més confosa i atemorida aleshores que ençà. D'on vindria la següent plaga?

3 comentaris:

Oscar ha dit...

Però la pregunta és: hi ha crisi o no hi ha crisi? :)

Jordi ha dit...

biblicat? és el que falta!

noi, aquest escrit és inquietant si més no...quina por!

pep. ha dit...

Quan va passar això?? je je... bo, molt bo. :}