6.11.08

Des d'aquí es veu Mallorca

De petit, cada cop que grimpaven qualsevol muntanya o turó, el meu avi sotjava l'horitzó i deia:"Des d'aquí es deu veure mallorca" (bé, amb les seves paraules...) i algun cop fins i tot assegurà veure-la. Jo, la veritat, no vaig aconseguir veure mai l'illa i trobava apassionant que es pogués veure alguna cosa que estigués prop de 200 km de distància. Tot i les ulleres que duia (que a mi em semblaven com dos culs d'ampolla) sempre vaig considerar l'avi com un home amb una vista extraordinària. Tot això m'ho va fer recordar fa pocs mesos el programa de BTV d'El temps del Picó, on en una sèrie de fotos fetes des del Tibidabo s'aconseguia distingir el contorn de la serra de la Tramuntana. Així que era cert.

Doncs bé, fa poc també em vaig assabentar que durant dos dies l'any (pels volts del 30 d'octubre i del 10 de febrer) es pot veure el Canigó des de Marsella, que disten "només" 260 quilòmetres en línea recta!! Aquest fenòmen només es pot apreciar des de la basílica de la Nostra Senyora de la Garda quan es pon el sol pel mar al Golf de Lleó. Com no tinc intenció de repetir l'article que ja va aparèixer a Vilaweb (recomano que us mireu els enllaços) i que els nostres físics ja deuen conèixer bé aquest fenòmen, us deixo una fotografia d'allò més espectacular (la serra del Canigó i Notre Dame de la Garde de Marsella):

2 comentaris:

Oscar ha dit...

Això crec que només ho devia dir si era al Tibidabo o potser en alguna altre serralada prop del mar, com per allà baix per Prades o similar.

I jo crec que un cop la vam veure des del Tibidabo. Això o eren uns núvols ben curiosos.

Anònim ha dit...

Jo vaig veure Mallora desde les muntanyes del Garraf, es distinguia molt bé el Puig Major i el Galatzó. Curiosament era un dia en que hi havia una mica de boirina, però a la hora del crepuscle.
Els monjos de la Plana Novella em van dir que és normal.
Salut

Lam