31.12.08

Fàbula de cap d'any

A mi m'agraden les fàbules. Això de que donin personalitat als animals i parlin, i cada animal representi un símbol, m'agrada molt, em sembla molt simpàtic. Doncs bé, aquesta vaca ens representa a tots, i així ha estat el 2008 per ella:



I així serà el 2009:





Bon any a tots.
30.12.08

Les Mans Plenes


Aquest mes de gener apareixerà, en principi, el nou número del fanzine Malalletra. Cada número consisteix en un monogràfic (els darrers han estat dedicats als virus o als viatges) on diversos col·laboradors envien escrits, poemes, fotografies, dissenys, dibuixos, etc. relacionats amb el tema en qüestió. Cada exemplar és una petita obra d'artesania i els set o vuit euros que normalment val semblen ben poc tenint en compte la feinada que hi ha darrera.

En aquesta ocasió, aquest nou número del fanzine serà un especial recordant el desè aniversari de la mort del poeta Joan Brossa, pel qual la Laia Calvet, editora del Malalletra, té una especial atracció. Per això mateix, per fer ben especial aquest aniversari, ha editat un cd (junt el fanzine) on ha reunit tota una sèrie de grups per fer versions més o menys lliures de poemes d'en Brossa. I aquí és on apareixem nosaltres: FI ha versionat el poema "Rosada" del llibre "Passat festes", escollit per l'Elisenda (una altra fan de Brossa) i, encara no sap com, recitat per ella mateixa. Entre d'altres grups i poetes, com podeu veure a la imatge, que han gravat una cançó per aquest disc trobem Kitsch, Enric Casasses, Le Fou, Le Petit Ramon o Lo:Muêso.

Tan bon punt aparegui us informarem on el podeu aconseguir. Iniciatives com aquesta fan goig!
16.12.08

Banksy a Palestina


Banksy, des del seus inicis, s'ha compromés amb la política i la denúncia de les desigualtats i injustícies allà on trobava una bona paret per estendre les seves idees. Els grafitis eren molt més que "art", brutícia, decoració o un somriure mal amagat: eren crítica, una escopinada a la cara de l'stablishment, un dit assenyalant a aquells que escombraven la merda cap a un lloc que no es veigués.

Per això em va fer molta il·lusió trobar aquestes pintades fetes a Betlem, al mur de la vergonya que talla Palestina com ho va fer amb Berlin i com ho fan avui dia els murs del Sahara Occidental i de la frontera entre Mèxic i Estats Units i de milers de fronteres més. Quin lloc més evident per un grafiter que un Mur que separa, ofega i mata pobles? La paret esdevé allò contra el que protestar, la font de desgràcia i patiment, i també el mitjà on representar el seu "Art" i la seva indignació. Objecte i subjecte.

Ignoro quan les va fer però parlen per si soles...



Espero que algun dia es faci tan ressó de l'altre Mur, el que separa els saharauis de la seva terra. Si Banksy fes unes pintades allà, jo seria feliç. Així deixaria de ser el mur del silenci, com diu Ron Guy:

"A wall can take many forms. It can be the 2400 kilometres of earth — and estimated three million landmines — that separate the Western Saharan people from their homeland. Or it can be a wall of silence."
15.12.08

Dies grisos


Dies lletjos, mal humor.
Passejant, deixant tornar el temps
d’allà on ve.

Diumenge a la tarda
ja no anem a ballar.

Cel sintonitzant un canal
que mai veurem.

Allà on comença la vida,
on un grapat d’intencions
esdevenen reals...

12.12.08

Festes de Ciutat Vella

Cada cop que tiren coets penso "i si fossin bombes?", cosa que suposo que deu dir molt sobre mi. I acostumo a fer una ullada per la finestra per comprovar, això mateix, que són coets, i no bombes, i és una mica frustrant.

Perquè pels que no hem viscut una guerra és com si ens donéssin ganes de viure-la. Primer vaig pensar que seria per haver vist massa pel.lícules de trets i voler anar d'herois per la vida matant indis sioux, russos o lo que es mogui. Però llavors em vaig adonar que més aviat són ganes de que quelcom trenqui la rutina.

Suposo que el fet de que bombardegin la ciutat deu suposar una bona excusa per tal de no anar a treballar el dia següent. No és com:

- Plovia molt i tot estava mullat, així que no vaig poder venir a treballar, amo.

No no, i ara, és molt més brutal:

- Estaven bombardejant la ciutat i hi havia cadàvers per tot arreu, així que no vaig poder venir a treballar, amo.

Una cosa així ha de colar per collons.

I això, que a vegades dónen ganes de que ploguin bombes.

Però sempre són coets.
11.12.08

Leopold Kohr

"So let us solve the great problem of our time, the disease of excessive size and uncontrollable proportions, by going back to the alternative to both right and left - that is, to a small-scale social environment with all its potential for global pluralistic cooperation and largely unaffiliated self-sufficiency, by extending not centralised control but by decontrolling locally centred and nourished communities, each with its own institutional nucleus and a limited but strong and independent gravitational field."

Leopold Kohr va defensar constantment l'efectivitat de les petites unitats autònomes per solucionar els problemes de l'humanitat. Pel que fa als països del Tercer Món, Kohr va ser un dels primers a afirmar que l'ajuda externa massiva feia malbé la identitat vital de la comunitat i ofegava les iniciatives locals i la participació. Al seu parer, era necessària la dissolució de les estructures centralitzades per afavorir els sistemes de control formats en petites comunitats que podien resoldre els problemes i mancances locals amb els seus propis mitjans, materials i idees intelectuals.