12.12.08

Festes de Ciutat Vella

Cada cop que tiren coets penso "i si fossin bombes?", cosa que suposo que deu dir molt sobre mi. I acostumo a fer una ullada per la finestra per comprovar, això mateix, que són coets, i no bombes, i és una mica frustrant.

Perquè pels que no hem viscut una guerra és com si ens donéssin ganes de viure-la. Primer vaig pensar que seria per haver vist massa pel.lícules de trets i voler anar d'herois per la vida matant indis sioux, russos o lo que es mogui. Però llavors em vaig adonar que més aviat són ganes de que quelcom trenqui la rutina.

Suposo que el fet de que bombardegin la ciutat deu suposar una bona excusa per tal de no anar a treballar el dia següent. No és com:

- Plovia molt i tot estava mullat, així que no vaig poder venir a treballar, amo.

No no, i ara, és molt més brutal:

- Estaven bombardejant la ciutat i hi havia cadàvers per tot arreu, així que no vaig poder venir a treballar, amo.

Una cosa així ha de colar per collons.

I això, que a vegades dónen ganes de que ploguin bombes.

Però sempre són coets.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Suposo que trencar amb la rutina amb una guerra és una manera molt dura de lliurar-se de l'avorriment. Però molta gent desitja revolucions i coses d'aquestes en un estat de salut del que Darwin se n'avergonyiria...Ah! I crec que no hi ha cap excusa més forta que una guerra per no haver d'anar a currar...xD

De Barcelona i les bombes ja vam parlar per aquí...
http://sensesenso.blogspot.com/2007/12/el-bombardeig-de-barcelona.html

Anònim ha dit...

"Però sempre són coets" immens!!!! :)
Jordi11