23.1.09

2009

2009 podria ser un bon any, mai se sap.

Enguany farà quaranta anys que l'home (o un home com va rectificar Neil Amstrong) va arribar a la Lluna i quatrecents anys que per primer cop Galileo Galilei va veure la Lluna pel seu telescopi prehistòric (amb permís del William Gilbert, considerat el primer que va fer un esbós del satèl·lit mitjançant un telescopi). Penso que és una oportunitat per rellençar el somni de l'exploració de l'Univers, tornar a fixar-nos en allò que està més enllà de la nostra minsa atmosfera.

I molts pensaran, que hi fa? No tenim prous problemes aquí baix com per liar-nos amb collonades com "l'exploració de l'Univers"? Pensareu que he entrat en una nova etapa zen-hippie de interpretar els astres i dir estupideses a dojo. Tot el contrari. Curiosament, sempre m'ha apassionat això de la Lluna, tot i ser bastant totxo amb l'astronomia. Molts ho trobaran contradictori amb els meus miraments ecologistes, tot i que ho trobo coherent. La imatge del Planeta Blau (o verd) des de la superfície de la Lluna va convèncer molta més gent sobre la necessitat de protegir aquest petit oasi en el buit de l'univers que qualsevol altra imatge de balenes destripades en un vaixell "científic" japonés o les taques de sang de foques estenent-se sobre el gel. És més, es considera que aquestes primeres imatges de la Terra flotant solitària a l'espai van donar l'impuls final per a que l'ecologisme prengués forma i força. Com James Lovelock, que va imaginar el seu planeta-organisme Gaia al veure totes aquestes imatges.

Suposo que tot això és el resultat d'una barreja de sentiments infantils i lectures massives de llibres de ciència ficció però no puc deixar de pensar que uns homes han caminat per aquella pilota grisenca que flota a l'aire fred de l'hivern i que, des del 1972, no hi hem tornat. Perque no són iankees ni rusos ni res els que es van passejar per allà dalt, són humans i aquest és el sentiment que em provoca la Lluna i els astres i els planetes i el més enllà, d'unió. Trobo que tots som la mateixa merda i estem en aquest femer per fer les coses bé.

2009 també és el dos-centè aniversari del naixement de Charles Darwin i, el que és més important, el cent-cinquantè aniversari de la publicació de L'origen de les espècies, el llibre que va provocar un daltabaix en la concepció per part de l'home de la natura, la vida i, per tant, del mateix home. Però d'això ja en parlarem en un altre moment...

1 comentaris:

pep. ha dit...

despres del que he llegit, si, suposo que si, que aquest 2009 podria ser un bon any.