17.2.09

Refranys

Poques ganes d'escriure però moltes de llegir i conèixer i fer-ho saber. Potser massa temps lliure sense saber on dur-lo o ficar-lo.

En el que portem d'any ja m'he passejat per l'Àustria-Hongria decadent d'en Joseph Roth, els desvaris pirinencs d'en Guillem Viladot, els records mallorquins de l'Emili Manzano i ara li toca a l'Enric Casasses, del qual ja em parlat en un altre post de la seva faceta més musical. Encara que potser seguim parlant de música perque si hi ha alguna característica de la poesia d'aquest home és la seva sonoritat, el ritme i els jocs de paraules, tal i com reconeix en un reportatge al programa Nydia del 33, on ens explica que les seves primeres influències van ser bàsicament musicals (la sardana, les cançons de bressol i de nen, Jacques Brel, etc.)

Aquí us deixo "Refrany", un poema que apareix al "Començament dels començaments i ocasió de les ocasions" (Edicions 62, Poesia nº122) i que m'ha fet gràcia, suposo, per la seva senzillesa i honradesa:

Refrany

Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura
i el paradís, un bon plat de verdura


1 comentaris:

Oscar ha dit...

Cert, per casa corre el de "Coltells", que em va agradar molt. Un rotllo molt diferent que l'"Uh", tot i que té la seva gràcia.