3.3.09

Aikido i telemàrketing


M'he parat a pensar sobre les nombroses i molestes comunicacions amb teleoperadors que pateixo diàriament. Sense tenir temps de reaccionar, l'interlocutor et saluda, es presenta i et pregunta si tens ADSL o qualsevol altre producte pel qual, pobre de mi ignorant, estic pagant una pasta gansa sense saber-ho. He arribat a tipificar diversos prototips:

L'home de poca fe
Després d'un breu estira i arronsa, l'interlocutor es rendeix molt d'hora. Denota inexperiència o una mandra per vendre productes que ni ell mateix no es creu. Normalment serà una persona jove amb una vocalització deixada típica d'adolescent.

El dispers
Quan despenges el telèfon sona una música de trucada en espera. Si tens paciència per esperar, el teleoperador t'atén dient: "digui?", cosa que et deixa perplex durant uns segons. També se'l pot sentir riure o fent petar la xerrada just abans de dirigir-se a tu.

El negat
Només començar ja diu el teu nom malament, o bé et tracta com si fossis del sexe contrari, et tracta de vostè o et tuteja de forma incoherent, fa servir un llenguatge impropi o se li nota que llegeix un guió per vendre't la moto. Fa una certa llàstima.

Born to be a salesman
El comercial intemporal, la persona experimentada que et diu amb bona veu "don Tal" o "caballero", àgil en l'argumentació i que no perd la compostura. És agraït que mantinguin l'educació en tot moment, però embafen com una mona de Pasqua.

El gat vell
-Buenos días, puedo hablar con el señor Tal?
-Sí, sóc jo.
-Buenos días, señor Tal, mi nombre es Cual, encantada de saludarle. Estamos ofreciendo nuestros servicios de [...]. Dígame, señor Tal, ¿usted tiene ADSL en casa?
-Yo lo que querría saber es cómo tienen mis datos...
-Pues mira, hijo, del ordenador...
-Pues mira, mamá, no llames más aquí que pierdes el tiempo.

"A mi no em penjaran"
Tenen el gatell més ràpid a l'oest del Besòs. Quan noten hostil·litat, et pengen. Normalment, just després truca algú altre d'educat que paga l'enrabiada amb aquest primer impresentable.

El teleoperador que parla en català
Un dels principals temes d'estudi de la criptozoologia, juntament amb el monstre del llac Ness i l'unicorn.

Davant de tota aquesta fauna, n'hi ha qui no es molesta ni a despenjar les trucades de números de telèfon que apareixen com a ocults, o bé engegar-los a fer punyetes o directament penjar quan diuen el nom de l'empresa.

Que et facin enrabiar cada dia amb trucades molestes amb un to vagament maleducat és injust, però també he observat que engegar a pastar fang els emprenyadors tampoc no acaba de ser gaire just i no em restitueix la pau. Ans al contrari: em crispa, i si cregués en la reencarnació tindria la sensació d'estar dilapidant punts de karma inútilment.

Segur que alguna ànima caritativa ha intentat fer veure als teleoperadors que la feina que fan es immunda i els ha animat a deixar-la, i de ben segur que s'ha endut algun moc memorable, molt merescudament. Al cap i a la fi, són treballadors, i les seves raons tindran per fer aquesta feina. Aquesta opció no és viable.

Pensant en com m'ho puc fer per convertir una situació molesta en agradable, m'ha vingut al cap l'Aikido, aquella tècnica que no busca destruir l'enemic, sinó harmonitzar la situació i reconvertir l'energia que fa servir l'adversari per combatre'ns en repel·lirlo i restablir l'ordre. D'aquesta manera he arribat a la conclusió que val més treure'n algun bé d'aquestes trucades que no pas emprenyar-se: he decidit fer-ne conya.

Els meus primers personatges tindran defectes de parla, alguna malaltia mental indeterminada, tindrà un accent estranger o vindrà d'una família de l'Espanya o la Catalunya profunda amb un llarg historial d'endogàmia, ho entendrà tot a l'inrevès... O tot alhora! O bé tindrà una situació inversemblant o incòmoda: tenir un velatori a casa, estar en ple fornici amb la veïna, tenir uns clients que han vingut a comprar droga o armes o, a l'estil que proposava en Sergi Pàmies, deixar anar un "disculpi, però és que estic esquarterant la meva dona a la banyera i ara no el puc atendre".

De moment, ja contesto els números de telèfon ocults amb un ambigu "Sí?" pronunciat a l'estil Francesc-Marc Àlvaro ("Shi?"), mentre guanyo temps per empescar-me quina una li colaré a l'interlocutor.

El karma queda intacte, perquè si ets coherent, el teleoperador no ha de saber que li estàs prenent el pèl i potser a sobre li proporciones una anècdota interessant per explicar a la pausa del cafè. I, per sobre de tot, tu obtens una petita diversió.

El meu primer intent va resultar frustrat. Tot i que inicialment sonava com la típica teleoperadora, resulta que trucaven del Gas Natural per revisar la meva instal·lació. De manera que, amb veu gangosa (s'ha de defensar el paper fins al final, la coherència és cabdal en un actor) he quedat que dimecres a la tarda em va bé que s'hi passin.


8 comentaris:

Oscar ha dit...

Plas, plas, plas

Ehem, no és una idea gens dolenta, pots fer un blog amb ella i tot, haha. O si vols, mira per internet que hi ha un qüestionari (en més d'un idioma) consistent en preguntes per fer a l'operador/a sobre les seves condicions de feina, quant cobra, horaris, etc, amb l'objectiu de convertir el preguntador en preguntat.

Clar que el que millor em va funcionar als States (on si que hi ha una llista in acollir-te i pobres d'ells que se la saltin) era:
- no dir res fins que a l'altre extrem diguin res (elimina bastants robots)
- si et comencen a parlar, triar l'ànim: se'l deixa parlar una estona i es penja o directament es penja sense dir res.

A la llarga, gairebé no trucaven. Em devien marcar com a hostil.

Jordi ha dit...

Oooooh!

Aquesta és una especialitat de la casa. Com les enquestes d'intenció de vot del virgili, els sectaris amb el Fel, jo donant notícies de defuncions multiples a la teleoperadora, etc Què gran!

El més delirant va ser un amic X. que contestava tots els teleoperadors cridant a cor que vols "QUÉ SE DONDE VIVES!!!!" i més amenaces quinquis de Badalona (inclosa en una escena al metro L3, 9 del matí entresetmana, impagable)

Deia que el motivava...

fEl! ha dit...

Mecatxo, doncs precisament, ja fa uns dies que no truquen... Els trobo a faltar...

Va trucar una dona ahir que era d'IPSOS i volia fer una enquesta d'hàbits televisius.

-¿Hay en casa algún niño de entre 7 y 15 años?

I a mi se'm va posar cara de dolent i vaig pensar de fer la representació de passar el telèfon a un nen, però com amb prou feines no sé ni qui són els Pokemon, ho vaig deixar córrer...

Jordi ha dit...

bwahahahahaha!

23 ha dit...

Espectacular, Fel.

A partir d'ara les trucades de comercials seran el moment divertit del dia.

Si em truqueu i semblo sota els efectes d'una trisomia per sobre de lo que considerarieu normal en mi, no us preocupeu. No és que hagi estat mirant telecinco.

Oscar ha dit...

@Fel
se't va posar cara de Calvin, eh?
:P

fEl! ha dit...

Ostres, doncs vaig estar a punt d'escriure exactament això: "se'm va posar cara de Calvin"! Quines connexions... :-)

Anònim ha dit...

Els hi pots dir que no tens ni un duro, pero que si t'ho regalen ho acceptes encantat. Ara els de Gas Natural vindran amb por de trobar-se un bon tarat... :-)

JORDi11