26.4.09

Cabòries entomològiques

Diuen que les paneroles o escarabats de cuina ("cucaratxes" en català modern) són unes de les poques bèsties que sobreviurien una explosió nuclear. És una peculiaritat que s'ha repetit tant que ara dubto de la seva veracitat, però bé, aquesta és la brama.

Avui, pujant les escales n'he esclafat una que, potes enlaire, maldava per tombar panxa avall. Quan ella ha fet "crec", he pensat que de què li serveix estar equipada per una situació tan inversemblant com una catàstrofe nuclear si no s'ha dedicat a entrenar-se per capgirar una posició tan quotidiana com fatal com és quedar-se panxa enlaire. "Un gegant amb peus de fang", dirà l'amant dels tòpics.

Nosaltres, pobres bestioles, també tenim els peus de fang. Sempre tindrem algun aspecte de la nostra personalitat tan simple i primitiu que no ens preocuparem per desenvolupar, d'infantil i inofensiu que ens sembla, mentre que ens dedicarem a sofisticar i tecnificar fins a l'absurd altres parcel·les. Resulta, però, que aquell aspecte primitiu i aparentment inofensiu ens pot arribar a fer perdre bous i esquelles com menys ens ho pensem.

Pel sexe, la simplicitat (aparentment) per excel·lència, ens podem exposar a la desgràcia i fins i tot la mort per només per uns instants d'èxtasi, a imatge del pregadéu (o mantis religiosa), l'altre gran tòpic entomològic. De què ens serveix, doncs, ser enginyer nuclear, parlar vuit llengües, ser un virtuós del violí o plusmarquista olímpic si ens acabem posant de peus a la galleda com fa deu mil anys? Algú del sexe masculí em pot dir si s'ha imaginat durant l'acte sexual que era un pregadeu mascle i quan li arribava l'orgasme ha pensat: "bah, que m'arrenquin el cap i que me quiten lo bailao!"?

I quan pujo les escales i aixafo la cuca, penso "que n'és d'estúpida", amb condescendència.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Cuques! Cuques! Ves, jo tampoc ho he entés mai gaire: quin bitxo tan avançat que quan es gira ja no pot fer res. Però ja està bé, el dia que sapigan tornar de potes, seran els amos del món.

Un apunt biologoimpertinent: la història de que la femella mantis li arrenca el cap al mascle en ple subidón orgàsmic (en cas de que en tinguessin, que no ho tinc gaire clar) és un fenòmen rar i que en animals estressats o de laboratori augmenta abusivament. Si que es dona en la natura però no amb la freqüència del laboratori (com altres conductes patològiques).

pep. ha dit...

Crec que allò de quedar-se potes a dalt, és perquè ens confiem i creguem que són estúpides i en el seu moment puguin, tranquil·lament, conquerir la terra.