19.4.09

Dos cançons i un país

Fa molts anys un parell de cançons increïbles, grans éxits en el seu moment, em van fer conèixer la realitat d'un país que he hagut de conèixer per força: una era el "Sunday Bloody Sunday" dels U2 quan encara era un grup digne. Encara avui dia sona i resona en discoteques... però mai us heu parat a escoltar el que diu? A mi, m'atura a l'instant.

L'altre cançó fou "Belfast Child" dels escocesos Simple Minds (no, no confondre amb Simply Red), injustament oblidada avui dia. Sobre la música de la cançó popular irlandesa "She moved through the fair", el cantant Jim Kerr va escriure una lletra totalment diferent arran d'un atemptat de l'IRA que matà 11 persones. Va arribar al número 1 de les llistes britàniques a l'any 1989 tot i superar de llarg els temps habituals per un single (fa més de cinc minuts!). Un inici molt new age amb els seus teclats 80s, violins, veu xiuxiuejant, tupés i fiddles fins que els timbals anuncien l'inici del "tot-amunt". Un tros de tema que pels joves us semblarà massa vuitantes, però ves, per gustos, els colors, però penseu que aquest color té molta substància. When the Belfast child sings again..



[Com sempre, tot gràcies al nostre proveïdor oficial de discos, cassetes i cds que va tenir la idea brillant de comprar el vinil de l'ep "Ballad of the Streets". A la cara A, Belfast Child i a la B, Mandela Day i Biko, dos grans temes que van patir massa el desgast dels concerts d'estadi benèfics però aquesta era la seva funció. I bé que la van fer.]

1 comentaris:

Oscar ha dit...

Salt en el temps!

Sempre em van agradar les guitarres dels Simple Minds "clàssics" o de The Edge amb U2 fins el seu "Berlin" particular.

Un dels pocs singles (o EPs) que van caure per casa. La cançó està molt bé, però crec recordar que la raó principal per la compra va ser "Mandela Day"... i "Biko", és clar!!!.