16.4.09

Montjuïc

Des de ben petit, cada cop que pujava dalt del castell de Montjuïc m'envaïa una sensació ben estranya que vaig identificar com angoixant anys més tard. Ignorava tot el que representava pels barcelonins i catalans però encara així ja ho sentia: com si les pedres em xiuxiuegessin els crims i assassinats i la sang vessada sobre seu. Un fortí construit contra nosaltres.

Un cop coneguda la història (més ben dit, una ínfima part de la història) el sentiment va canviar a respecte, humiliació continguda i, fa pocs anys, una alegria expectant després de l'anunci de convertir-ho en un Centre Internacional per la Pau. Així que notícies com les que s'han fet públiques avui no fan res més que posar-me trist: al consorci que administrarà dit Centre a les depències del castell s'inclourà el govern espanyol (és a dir, l'exèrcit) gràcies a un pacte municipal entre PSC i PP.

A banda d'aquest pacte entre dos forces que semblaven antagonistes no fa gaire i que cada cop és més habitual (i perillós), el que m'ha entristit més és el poc coneixement per part d'aquests suposats polítics del que significa el castell de Montjuïc per molts de nosaltres: l'opressió, els bombardejos, els judicis militars i els afusellaments, l'assassinat d'estat; en definitiva, l'aniquilació dels que no pensen com ells, dels que no parlen com ells, dels que no creuen el mateix que ells.

I si aquest polítics coneixen la història, són uns bandarres que no mereixen dir-se ni barcelonins ni catalans.

1 comentaris:

Far de la Banya ha dit...

Gràcies Jordi per les teves paraules...

Al Far de la Banya ja hi comença a haver un bon grapat de material, però en tot cas és com la punta de l'iceberg, com un granet de sorra... si ho comparem amb el moviment qüotidià del port.

Salut,