5.5.09

L'etimologia és un joc de miralls

Ja fa gairebé un parell d'anys que estudio rus. Allò que va començar gairebé com un excentricitat, de l'estranya nostàlgia de seure un altre cop en una classe i aprendre qualsevol cosa, ha crescut fins abarcar parcel·les inspospitades de la vida diària. No passa dia que no pensi en aquest idioma, en forma d'interrogants sobre els seus mecanismes o bé regurgitacions de les darreres lliçons.

Com qualsevol altra activitat feta amb il·lusió i atenció, el rus m'ha obert portes que no hauria sospitat mai. Com un jardiner, per exemple, que transplantant un gerani té un accés metafísic sobtat fruit d'una activitat aparentment banal, jo he arribat a extrems aparentment allunyats d'aquesta llengua eslava. No sé si això ha de servir de presentació d'una nova sèrie d'escrits sobre les meves cabòries amb aquesta llengua, però aquí ho deixo dit.

El fet és que he descobert que tinc debilitat per l'etimologia, és a dir, per l'origen dels mots i la seva evolució d'ús i significat. Deu ser perquè, en el cas d'un traductor, és aferrar-se a un clau roent quan tota la resta falla, quan no trobem o podem trobar el significat d'un mot: esbrinar quina arrel té aquella paraula, intentar escatir quin és el sentit primigeni de l'arrel i intentar fer les extensions i adaptacions pertinents segons el context. En el rus, que ja resulta un idioma prou allunyat, és una bona manera d'intentar establir associacions a fi de retenir més fàcilment el significat d'una nova paraula. Així, per exemple,
llum, lluir (a "llueix el sol", per exemple"), ros/rossa (dit dels cabells) i clar (dit d'un color) tenen la mateixa arrel, свет ( [svet] = llum). Un altre exemple: en rus, hidrogen és водород (vodorod). вод- és l'arrel d'aigua (ún derivat famós és vodka, literalment "aigüeta"), i род vol dir naixement, generació... Exactament el mateix que les arrels gregues hidro- (ὕδωρ) i gen- (γεννώ)! Ja sé que puc semblar un bitxo raro, però a mi em sembla fascinant. Els que sàpiguen alemany segurament trobaran molts exemples d'això que dic.

Dec haver funcionat durant tant de temps amb aquest mecanisme que el dec tenir hipertrofiat, fins al punt de desenvolupar allò que anomenaria
etimoranoia, que consistiria en l'obsessió paranoica de voler trobar relacions entre totes les paraules i totes les llengües. Crec que el detonant van ser les classes de llatí, de grec i un breu seminari sobre protoindoeuropeu a l'institut, que em van deixar un mica estabornit d'ençà.

El fet és que amb aquest joc (o neurosi) he arribat a quedar-me tot filosofant sobre les relacions entre les paraules, com si volgués arribar a grans veritats universals a partir de les relacions semàntiques entre els mots. Primer era com si pretengués esbrinar la percepció que té un rus del món a través de la seva etimologia, però després, les meves divagacions van adquirir cotes de perplexitat en descobrir, arran d'estudiar l'etimologia russa, que en català s'establien relacions gairebé idèntiques entre certes paraules i que tot aquest temps m'havian passat per davant dels nassos sense adonar-me'n!

Tot això us sona a embolic? Potser us sembla estrany que pensar que les relacions entre paraules em pot submergir en catatònies filosòfiques i metafísiques, però mireu aquest exemple, com tants d'altres.

En rus,
art és иску́сство (iskustvo). [Recorda poderosament a kunst (art) en alemany, però vaja, aquesta ja és una altra via d'investigació per a la meva etimoranoia...] Com definiríem "l'art"? Segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, "Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació". No ens ha d'estranyar, doncs, que иску́сный (iskúsnyi), l'adjectiu directament derivat, no vulgui dir "artista", sinó precisament "hàbil", "destre", "expert".

Des d'un punt de vista filosòfic, el concepte d'art ofereix una doble lectura d'un mateix fenomen, que és la nostra capacitat de percebre i reproduir, imitar o representar el món. D'una banda, associem el terme al conjunt de tècniques per representar tot allò que ens envolta i, més enllà, el nostre pensament (les belles arts, per exemple). De l'altra, podem relacionar "l'art" amb tot allò que ha produït l'home com a complement, imitació i fins i tot substitució d'allò que troba a la natura. En aquest darrer sentit, podríem utilitzar-ho com a sinònim de "tècnica", quan de fet "tècnica" i "art" comparteixen el mateix significat primigeni en grec i llatí, respectivament: ofici, habilitat. Pensem en "l'art primitiu" o "prehistòric", que uneix de forma indissociable la fabricació de terrissa, puntes de fletxa i murals a les parets. L'element aglutinador és la creació al marge (o de forma complementària) a allò que proveeix la natura.

иску́сственный (iskústvenyi), òbviament de la mateixa arrel que
иску́сство (iskustvo, "art"), vol dir artificial, sintètic, és a dir, tot allò que en composició, estructura o associació no es troba com a tal a la natura o bé que s'ha creat independentment de les condicions que la natura estableix per produir-ho. És a dir, que és producte de les "arts" humanes. Amb aquest raonament, doncs, retenim que aquest adjectiu fa referència a allò fet amb les "arts" humanes i que d'alguna manera s'ha creat de forma paral·lela a la natura, si això fos possible, entenent amb això una certa contraposició entre art (allò creat o representat per l'home) i natura.

Tot estudiant l'etimologia russa, dirigeixo de nou la mirada cap al català. Com algú ja deu haver observat, artificial ja conté en la seva arrel la paraula "art". Arti-ficial: fet amb les arts, producte de l'habilitat, dels coneixements, dels oficis humans. De sobte m'adono que havia tingut tot aquest temps davant dels nassos aquesta relació tan filosòfica com suggerent.

I així, provant de reconèixer alguna arrel coneguda en les noves paraules que aprenc en rus per aconseguir recordar-les més fàcilment, resulta que sovint allò que aconsegueixo és, precisament, descobrir autèntiques perles sobre l'etimologia i les relacions semàntiques en català. Un joc de miralls, que primer obliga que el cervell recompongui la simetria de la imatge en un primer mirall per tornar-la a veure redreçada (en la forma que considerem
veritable o real) quan aquesta es projecta en un segon mirall.

5 comentaris:

meladori ha dit...

замечательно!!!

Oscar ha dit...

Doncs no t'explicaré com pot arribar a ser de divertit amb el xinès.

Anònim ha dit...

i el finès deu tenir el seu rotllo també...
JORDi11

Jordi ha dit...

etimoranoia?

què gran, és una bona definició...

VODA VODA! Un cop va sortir a la vanguardia un reportatge sobre com diuen a tot el món conceptes tan senzills com aigua, aire, foc, etc. Era molt curiós, però no consegueixo recordar res, simplement per tal com deien aquests conceptes bàsics podies deduir una mica com funcionaven les societats.

En fi! Cavalli-Sforza t'agradaria. Gens+llengues, impressionant!

llextirem-58 ha dit...

Hum...en alemany "Künstlich" vol dir artificial.
Va, etimoranoia 2a part!