28.6.09

La dispersió

"[Joaquim] Mir tingué la fortuna, sobre Rossinyol, de posseir una salut magnífica. La seva naturalesa tendí, per altra part, a concentrar la seva força sobre una aptitud determinada, sobre la seva vocació de pintor; al contrari de Santiago Rossinyol, que es va dispersar sobre una multitud de quefers innombrables pròpia ja de la malencolia. Perquè l'especialització és satisfactòria i alegre i la diversitat fatiga"

Josep Pla "El Pintor Joaquim Mir" (1944)

(No ho sé jo si estic gaire d'acord però m'ha sorprés que es vegi des d'aquest punt de vista. Què dirien els multiculturals d'aquesta darrera frase, eh? Encara que Pla mai es va caracteritzar pel seu
progressisme..)
21.6.09

Quèrquens


"Els Quèrquens són unes illes a part, en l'espai i en el temps, un miratge flotant enmig d'enlloc. La terra hi és tan plana, que es confon amb l'horitzó, fina com una coca col·locada damunt de l'aigua salada, de la qual no emergeix res, només les palmeres. Perquè, als Quèrquens, tot comença amb una palmera. Aquí tothom és pescador: el perruquer, el dentista, el director de l'escola és pescador. No és un segon ofici, és una primera naturalesa. I, per pescar, primer de tot cal saber enfilar-se als arbres. Les branques de palmeres es planten al mar per guiar el peix cap a les trampes. Així és com viuen els habitants des de fa segles."

De vegades, el millor programa de la televisió que és
Thalassa et descobreix territoris insospitats no gaire lluny de les nostres costes. Són les illes dels Quèrquens, enfront de la ciutat d'Sfax a la costa de Tunísia, que durant cinquanta anys van formar part del regne d'Aragó. Una illa que te tots els números per ser deshabitada en el futur degut a la falta d'aigua. Potser només m'hi atansaria per poder tastar algun dels molts pops que pesquen en les seves aigües mentre imagino com Circe va transformar en porcs la tripulació de l'Ulisses (o Odisseu). Per què va ser aquí no?
18.6.09

Cites? Citem

"Guerra a l'adjectiu, mort al nervi òptic"

Gran cita d'en Robert Louis Stevenson sobre com s'ha d'escriure una novel·la. Ens la va descobrir en Victor Amela fa uns dies al magnífic programa de llibres del 33, "
El Saló de Lectura", a la que va respondre en Jordi Herralde (cap de l'Editorial Anagrama) amb una cita del pintor Marcel Duchamp:

"
La pintura ha de deixar de ser pintura retiniana"

(o alguna cosa semblant).

Així que, veient el que han dit grans artistes, no em sento tan boig com quan vaig descobrir una frase meva apuntada en una llibreta, midra extra-gran, feta amb un taquer, que feia així:

"
mort al verb"

(qui sàpiga que vol dir això!)
15.6.09

Eleccions

Des que vaig començar a votar, sempre vaig tenir clar que no fallaria mai a les eleccions europees i municipals, d'acord amb els meus principis més bàsics. A les eleccions dels d'Allà no pensava votar mai i a la Generalitat, tal com em bufes el vent. Pot sonar rara la combinació però per mi té una lògica inqüestionable.

Tot el meu plantejament va començar a fallar quan em van liar amb tot allò de l'11-M i que si haviem de fotre fora els PPeros per posar en el seu lloc els companys de
tapeo de la carrera de San Jerónimo. Després em vaig veure obligat a iniciar una campanya de vots nuls tant a les eleccions per la Generalitat com a les municipals. I ara, per acabar-ho d'adobar, no he votat (ni un xoriçet al sobre com ens recomava la gent de la CORI) a les europees per una mescla de desinterés absolut i inoperància a l'hora de realitzar el meu dret a vot per correu. En definitiva, res millor per definir-ho que una vinyeta de l'Aleix Saló :


8.6.09

Misèries del capitalisme: preguntes a l'atzar sobre els anuncis

La primera pregunta no es sobre un anunci estrictament dit, però sí sobre un anunci institucional: per què fabricant a Martorell un tros de ferralla aixafaeriçons com l'Audi Q3, que comprarà una minoria amb recursos o alegrement hipotecada, espantem la crisi durant una estona? Té un tuf paternalista: "Sort que els donem alguna cosa en què treballar perquè no es morin de gana o es matin entre ells..." Mentrestant, aquests i altres fabricants ofereixen cotxes, que costen la meitat del que a molts els queda d'hipoteca, posant al davant la paraula "només": "Per només 32.000 euros ". La cua de "...en còmodes terminis" ha desaparegut, perquè ara no afluixen la mosca. És una desaparició subtil, com l'arrogància que gastaven els anuncis i els ensenyadors de pisos: quan desapareix no la trobes a faltar fins que algú t'ho fa notar.

Per què alguns anuncis de productes lactis contenen indicacions pròpies de medicaments, que passen a tota velocitat per sota la pantalla, mentre que al supermercat descobreixo un formatge en llonzes envasat en què es destaca que està "Elaborado con leche"? (Nota sobre els miracles lactis i el seu missatge a la dona moderna: "Estàs explotada laboralment, esclavitzada per models estètics, dominada pel marit i tiranitzada pels fills. A sobre, estàs baixa de defenses i estàs restrenyida, i és culpa teva perquè ets una deixada i una nyicris!")

La crisi obliga a plantejar el model econòmic i la societat de consum, diuen els diaris, però per què aquests mateixos diaris s'entesten a regalar aparells de televisió per punts, la ràdio-despertador del Barça o una màquina d'envasar al buit? Volen enterrar-nos de vaixelles i electrodomèstics, com en el clàssic somni tardocapitalista? Això sí, amb esperit crític i cívic, perquè llegim i comprem diaris i passem de la púrria blocaire, una massa desinformada, covarda i rancuniosa que habita la Web 2.0. Un monument ens hauríen de fer...

Per cert, que el centre comercial Gran Via 2 de l'Hospitalet parla al seu eslògan del "shopping 2.0", com si provés de vendre alguna cosa innovadora, segurament pretenent establir un paral·lelisme amb les noves tecnologies, com ara el concepte de Web 2.0., la web lliure i col·laborativa. Però algú ha provat d'anar a aquest centre comercial i regatejar els preus, posar la seva pròpia paradeta, tunejar i revendre allò que ha comprat o "alliberar" i endur-se gratuïtament algun article? On és la innovació, si no?

L'anunci d'una mútua mostra una dona agonitzant en un seu pis antic de l'Eixample mentre el marit prova de trobar un metge disponible de la seva agrupació de pa sucat amb oli. Un piano amb una melodia inquietant dóna un toc terrorífic a l'escena. Tinc la sensació que en qualsevol moment passarà pel fons de la pantalla un fantasma i ens acollonirem tots. No et pots refiar de la teva mútua, diuen. Al final de l'anunci surten corrents en cotxe. On van? A un hospital públic, potser? És aquesta la cara del terror per alguns, un hospital públic?

Perquè la noia de l'anunci de Neutrex ve del futur amb un pot de detergent? Què va passar amb el canvi climàtic? Al final es van extingir les balenes? I Corea del Nord, va acabar llançant la bomba atòmica? O va ser Israel? Un pot de detergent és el més apassionant que ens espera al futur? (Per cert, que continua sent una dona qui es dedica a rentar la roba, al futur...)

Per acabar, un exercici: mirar només els anuncis de la tele (és el més interessant) d'una d'aquestes dues maneres: o bé treure el so i mirar les imatges o bé desviar la vista de l'anunci i només sentir-lo. De sobte, l'espectacle eufòrico-histriònic esdevé grotescament revelador.