28.6.09

La dispersió

"[Joaquim] Mir tingué la fortuna, sobre Rossinyol, de posseir una salut magnífica. La seva naturalesa tendí, per altra part, a concentrar la seva força sobre una aptitud determinada, sobre la seva vocació de pintor; al contrari de Santiago Rossinyol, que es va dispersar sobre una multitud de quefers innombrables pròpia ja de la malencolia. Perquè l'especialització és satisfactòria i alegre i la diversitat fatiga"

Josep Pla "El Pintor Joaquim Mir" (1944)

(No ho sé jo si estic gaire d'acord però m'ha sorprés que es vegi des d'aquest punt de vista. Què dirien els multiculturals d'aquesta darrera frase, eh? Encara que Pla mai es va caracteritzar pel seu
progressisme..)

2 comentaris:

fEl! ha dit...

Touché

"...una multitud de quefers innombrables pròpia ja de la malencolia"

M'agradaria saber què vol dir amb això de la malencolia... De qui no troba el seu lloc, o què?

Jordi ha dit...

De qui mai acaba de fer res, pot ser, o de qui no dona avast... Ves, el Pla ho tenia tot mooolt clar. ehem. El curiós del llibre és que hi ha un punt que enfronta la manera de viure de Rossinyol i Mir i vaja, t'acaba caient molt millor en Santiago. Per què serà?