8.6.09

Misèries del capitalisme: preguntes a l'atzar sobre els anuncis

La primera pregunta no es sobre un anunci estrictament dit, però sí sobre un anunci institucional: per què fabricant a Martorell un tros de ferralla aixafaeriçons com l'Audi Q3, que comprarà una minoria amb recursos o alegrement hipotecada, espantem la crisi durant una estona? Té un tuf paternalista: "Sort que els donem alguna cosa en què treballar perquè no es morin de gana o es matin entre ells..." Mentrestant, aquests i altres fabricants ofereixen cotxes, que costen la meitat del que a molts els queda d'hipoteca, posant al davant la paraula "només": "Per només 32.000 euros ". La cua de "...en còmodes terminis" ha desaparegut, perquè ara no afluixen la mosca. És una desaparició subtil, com l'arrogància que gastaven els anuncis i els ensenyadors de pisos: quan desapareix no la trobes a faltar fins que algú t'ho fa notar.

Per què alguns anuncis de productes lactis contenen indicacions pròpies de medicaments, que passen a tota velocitat per sota la pantalla, mentre que al supermercat descobreixo un formatge en llonzes envasat en què es destaca que està "Elaborado con leche"? (Nota sobre els miracles lactis i el seu missatge a la dona moderna: "Estàs explotada laboralment, esclavitzada per models estètics, dominada pel marit i tiranitzada pels fills. A sobre, estàs baixa de defenses i estàs restrenyida, i és culpa teva perquè ets una deixada i una nyicris!")

La crisi obliga a plantejar el model econòmic i la societat de consum, diuen els diaris, però per què aquests mateixos diaris s'entesten a regalar aparells de televisió per punts, la ràdio-despertador del Barça o una màquina d'envasar al buit? Volen enterrar-nos de vaixelles i electrodomèstics, com en el clàssic somni tardocapitalista? Això sí, amb esperit crític i cívic, perquè llegim i comprem diaris i passem de la púrria blocaire, una massa desinformada, covarda i rancuniosa que habita la Web 2.0. Un monument ens hauríen de fer...

Per cert, que el centre comercial Gran Via 2 de l'Hospitalet parla al seu eslògan del "shopping 2.0", com si provés de vendre alguna cosa innovadora, segurament pretenent establir un paral·lelisme amb les noves tecnologies, com ara el concepte de Web 2.0., la web lliure i col·laborativa. Però algú ha provat d'anar a aquest centre comercial i regatejar els preus, posar la seva pròpia paradeta, tunejar i revendre allò que ha comprat o "alliberar" i endur-se gratuïtament algun article? On és la innovació, si no?

L'anunci d'una mútua mostra una dona agonitzant en un seu pis antic de l'Eixample mentre el marit prova de trobar un metge disponible de la seva agrupació de pa sucat amb oli. Un piano amb una melodia inquietant dóna un toc terrorífic a l'escena. Tinc la sensació que en qualsevol moment passarà pel fons de la pantalla un fantasma i ens acollonirem tots. No et pots refiar de la teva mútua, diuen. Al final de l'anunci surten corrents en cotxe. On van? A un hospital públic, potser? És aquesta la cara del terror per alguns, un hospital públic?

Perquè la noia de l'anunci de Neutrex ve del futur amb un pot de detergent? Què va passar amb el canvi climàtic? Al final es van extingir les balenes? I Corea del Nord, va acabar llançant la bomba atòmica? O va ser Israel? Un pot de detergent és el més apassionant que ens espera al futur? (Per cert, que continua sent una dona qui es dedica a rentar la roba, al futur...)

Per acabar, un exercici: mirar només els anuncis de la tele (és el més interessant) d'una d'aquestes dues maneres: o bé treure el so i mirar les imatges o bé desviar la vista de l'anunci i només sentir-lo. De sobte, l'espectacle eufòrico-histriònic esdevé grotescament revelador.

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Ahir a la nit vaig veure l'anunci de GranVia 2. "Shopping 2.0,en un palau". La frase és genial: trobo que és difícil fer tan poca gràcia i tanta ràbia a l'hora en tant poques paraules.
"Shopping" ho diuen les quatre pijes de dalt la diagonal o els italians amb ulleres de sol XXL; 2.0? I el 1.0 què era?; "En un palau", aquesta gent hauria de recòrrer món per saber el que és un palau i no la ronya rococó tardio-porciolana de granvia2, que encara s'ha de saber on és gran via 1.