22.7.09

El Sahib Campeador

Dolores Oliver Pérez, professora de llengua i literatura àrab i de llengua àrab i la seva influència en l'espanyol de la Universitat de Valladolid, ha publicat el llibre "El Cantar de Mío Cid: génesis y autoría árabe". Aquest estudi, aixoplugat per la Universitat d'Almeria, la Diputació de Toledo i la Fundació Ibn Tufayl, entre d'altres, és el fruit d'una recerca que ha posat a prova fins i tot les creences de la pròpia autora, que en una entrevista al diari El Norte de Castilla afirmava que havia trigat "15 anys a creure que un àrab va escriure el Cantar del Mío Cid".

Acabo de conèixer l'existència d'aquest llibre i, per tant, no l'he llegit. Però, segons s'explica a la contraportada, l'autora, documentada àmpliament, "
defèn que el Cantar del Mío Cid és obra de propaganda política, composta a la cort valenciana de Rodrigo el 1095 pel cèlebre jurista i poeta Abu l-Walid al-Waqqaši, al qual cronistes cristians i musulmans descriuen com un dels homes més intel·ligents i savis de l'època. El seu talent i esperit tolerant el van dur a guanyar-se la confiança del Campeador, i a aconseguir que tractés amb justícia i generositat el poble valencià a canvi de posar al seu servei els grans coneixements i experiència que tenia. Ell el va ajudar a governar la capital del Túria, li va crear una cort literària que li donés prestigi, en la qual es llegien les gestes dels paladins àrabs, i va compondre en honor seu una epopeia que, recitada davant dels seus nous súbdits en àrab vulgar y romanç, li permetés obtenir el perdó pels patiments soferts al llarg del setge i fer que se sentissin orgullosos de tenir-lo com a «senyor» o «Cid»".

Durant gairebé vint anys, cada cop que s'endinsava en els diferents aspectes del famós poema, la professora, ara jubilada, es feia creus que els usos i comportaments socials que es reflecteixen en l'obra li ressonessin més al món àrab que no pas a l'obra d'un castellà. Conscient de la polseguera acadèmica (i política, afegirem) que podia aixecar, ha intentat demostrar amb centenars d'arguments i de la manera més acurada possible que l'autoria del poema és obra d'un poeta àrab adscrit a la cort de Don Rodrigo.

De moment no s'ha produït cap refutació als arguments que exposa la professora, però d'altra banda l'obra tampoc no ha tingut un ressó mediàtic a l'altura de la troballa. Per què deu ser?

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Si les proves són clares, només l'ignoraran....

Què n'opinaria de tot això en Charlton Heston?