10.7.09

Monumentalisme


Per bromes del destí, em vaig trobar aquest dissabte al bell mig d'un festival municipalista d'enaltiment del
guirisme més ranci. Als cartells responia al nom de "Montjuïc de Nit". En principi us volia parlar de tot això però com algú o altre haurà descobert aquesta foto no és pas de Montjuïc. En el darrer moment, he pensat que ja tenim poc a dir d'aquests gestors que porten massa temps escalfant la poltrona i que han perdut el cap en la promoció de la marca Barcelona, inodora i indolora. Així i tot, pujar a la muntanya i tornar a passejar per les places que hi han sota l'Estadi Lluis Companys em va fer recordar l'animalada imperialista de La Defense, allà dalt a la capital de l'univers que és Paris, al final de l'axe historique. Recordo el buit existencial que em produiren els grans espais d'aquests deliris de grandesa del reventa-vaixells d'en Mitterand, sobretot el Grande-Arche, que és on està situada aquesta foto. (Les dues taques al fons eren dos personatges pakistaní-like que tramaven alguna de grossa. O potser venien birres, mai se sap).

Un bonic lloc per estimar el carrerons i placetes de tots els cascs antics de la vella Europa.