21.8.09

Primera carta secreta al president:

Senyor president, tot això se'n va a la merda. I vostè on és? Està de vacances? Està agafant color en una platja? Potser tindrem el segon president negre dels Estats Units? Una torrada sense tomàquet? O unes gambes? Tornarà com una d'aquelles paelles pre-fabricades (que les venen a 12 euros com si fossin de València)? Ara em dirà que les paelles bones no són les de València. Senyor president, no té cap sentit que faci vacances quan tota la seva obra s'està desmontant. Es van turnant els grans caps d'aquest país com si fossin una botiga de mòbils de segona mà? Quanta tecnologia... Segle 21! Senyor president, que no veu que no és moment de fer vacances? Anirà amb banyador dient que el país es mereix allò i això, o anirà a inagurar el pavelló esportiu de turno amb la crema de sol a la mà, banyador i xancletes? Potser a l'agost el temps s'atura i totes les coses importants (si és que vostè en fa alguna) decideixen fer una pausa, i es reprenen al setembre... Senyor president, de veritat, el trobo a faltar. Trobo a faltar totes aquelles fotos seves a tots els diaris, aquelles imatges que (ben muntades) envia al seu telenotícies i a tots els altres, aquelles cares que no diuen res, els moviments pactats i les càmeres a punt. De veritat, aquest agost és interminable. Espero que acabi ben aviat les seves vacances i que tot torni a la normalitat. Els trens espatllats i les discussions amb els opositors. Un circ de luxe. No podem passar un segon més sense vostè, els pallassos, els elefants, els micos i els tigres. Els periodistes ben aviat hauran de treballar, i potser això no és bo per vostè. Espero que no descobreixin on s'amaga. I si ho fan (o ja ho han fet) sé que sabra controlar-los. Això sí que no es deu aturar ni a l'agost. En fi, fa fred. Espero no rebre la seva postal. Això sí: no estaria malament una petita contestació a aquest escrit que tant amablement li envio. Tranquil, no serà l'únic. Perquè encara que no em contesti, li enviaré més cartes. I si em contesta, no el creuré. Ja ho sap.
Salutacions, senyor president, des de ben lluny (sempre).

9.8.09

Alfabet simètric

D'entre les milers de tipografies que podem escollir avui dia, segurament la del coreà Ji Lee és la més boja de totes. Tal com ens expliquen al blog de la Farewell Fellowship, la idea era fer un alfabet totalment simètric (a banda de les que ja ho són com l'A, la W,etc.) que es pogués escriure tant de dreta a esquerra com a l'inrevés. Ji Lee ens explica en una sèrie de diapositives a la seva pàgina web com fer-ho: rotar cada lletra al voltant de l'eix vertical. I el resultat va ser aquest:

Si algun voluntari vol extendre l'alfabet a la "ç", ja ho sap. A la mateixa pàgina de Ji Lee us podeu baixar aquesta font i fer-la servir per a que ningú us entengui.
5.8.09

Pols

Un post de discos? Però no d'aquells d'aquest disc que acabo d'escoltar és Mel. No, no... Discos de casa. Dels vells. Un repàs d'estiu. Quans discos innecessaris acabes guardant? Jo n'anomeno tres: Avril Lavigne, Chixdiggit! i Velcra. De cap d'aquests recordo cap cançó. I com aquests podria seguir. Què he de fer? Tirar-los a les escombraries "com el pal de fusta del gelat de nata i xocolata de la Sirena"? Tornar-los a escoltar? Guardar-los en algun lloc on no hi arribi la vista? Accepto els vostres consells, senyors i senyores, disc-addictes (Confesso que son gravats si això influeix en els vostres comentaris). Els millors son els de música que has fet tu (o algun amic/amiga). Aquests sí que reben poques escoltes, però molt de carinyo. El maiespeis, el last-efe-eme i tot això mai substituiran els discos plens de pols. Internet ha fet augmentar la quantitat de discos plens de pols. A part d'aquesta reflexió, en aquest primer post sota el sostre de Sense Sostre també voldria afirmar que els escrits guais (i superguais) s'escriuen amb un nivell elevat d'alcohol a la sang. I si no us ho creieu, proveu-ho.