2.9.09

Ordre i desori

En una clariana dalt de la Muntanya Pelada (oficialment anomenat el Parc del Carmel), a mig camí entre l'escola Virolai i l'ermita de la Mare de Déu del Carmel, he topat amb aquestes pedres. Cisellat, hi diu: "L'ordre d'avui és el desordre de demà. Saint-Just".

La cita és de
Saint-Just, polític francès de temps de la revolució. L'obra és idea del poeta escocès Ian Hamilton Finley i va ser realitzada per l'escultor anglès Peter Coates l'any 1999. A Escòcia hi ha la mateixa obra, però en anglès, és clar.

La cita deu acceptar interpretacions, suposo. Segurament fa referència a l'ordre social i els estàndards morals i polítics que té cada època. Entenc que el sentit de la cita és que allò que ara ens sembla normal i acceptable resultarà una aberració a ulls de les generacions futures.

Però aquí dalt, al Carmel, entre les ubíqües pintades furtives fetes a la roca nua amb el lacònic però significatiu "
+3%", la frase adquireix un significat insospitat.

Em pujo dempeus dalt d'una d'aquestes lloses i veig els gratacels del 22@ i les moles de Diagonal Mar. Amb pocs graus de separació respecte de la meva posició veig les casetes que s'enfilen pel turó del Carmel. Fa unes poques dècades això estava plagat de barraques i la gent va construir un barri sobre la marxa. Els carrers eren els caminets de terra que dia rere dia anaven fressant els obrers que anaven i tornaven de la feina. Les clavegueres eren simplement els pendents d'aquests carrers costeruts.

L'ordre
urbanístic d'avui és el desordre urbanístic de demà, podríem afegir? Bé que podria servir-nos aquest sentit aquí dalt, si pensem en el barraquisme dels anys seixanta. Però mirant cap avall, a Barcelona, com encara diuen alguns aquí dalt, és massa complaent quedar-se només amb això (bé, si ets periodista d'un diari generalista i escrius a seccions com ara Gran Barcelona o Vivir en Barcelona, cap problema).

Amb la panoràmica de la
nova Barcelona neocon que es va obrint pas a cop de bulldozer a la plana i els estira i arronses del pla del Parc dels Tres Turons aquí dalt (vegeu els webs de la plataforma ciutadana i de l'ajuntament al respecte, tots dos força desfasats, però), cal veure qui s'atreveix a postular-se com a guardià de l'ordre, d'allò que és higiènic i convenient, i, no només això, a garantir, al més pur estil messiànic, que les generacions futures no veuran en tot plegat una aberració com tantes altres que s'ocupa de revelar el pas del temps.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Gran!!!

És això, és això...l'ordre, el fa el que hi viu o el fa el que mana lluny d'allà?

Jo penso que els nostres néts hi veuran molta aberració. Ara la gent posa cara de fàstic quan veu els blocs de Rambla Guipuscoa o de la Trinitat o de Bellvitge, però en el seu moment era la rehòstia en "funcionalitat"...

Què bonic que escriguis...

Anònim ha dit...

A Escòcia el paisatge és 2000 vegades millor. No sé si el desordenaran en un futur. Un fòrum de les cultures enmig de les muntanyes?
Aquest Saint-Just era un crack. "Va robar unes joies a sa mare, i en va ser perseguit per la justícia. Va ser empresonat durant sis mesos".
JORDi11

Jordi ha dit...

i va acabar amb el cap divorciat del coll...